Florentins: Pinotxo i el Dant

Junqueras no sortirà de moment de la presó i és probable que aviat vagin altres dirigents a fer-li companyia. El jutge ja en té una trentena d’enfilats. Ens volen escarmentar. De manera que el panorama pot arribar a ser dantesc (pel Dante Alighieri de Florència, no pas pel Dante Pérez de Gimenells). En temps de Franco hauria sigut pitjor, ha declarat Josep Borrell a un canal francès. Com volent dir encara gràcies que no els afusellen. Quin consol! Un bon cínic, aquell desinfectador de separatismes i mitjans de comunicació com TV3, a qui desitjo que s’hagi restablert del trau al nas que es va fer dies enrere a Taüll (un cop de mala sort amb rèplica, perquè l’ambulància que se l’enduia va atropellar un gos, que confio que també estigui guarit). Això passa per anar pel món amb una prominent nàpia de Pinotxo, el cèlebre personatge del contista Carlo Collodi, nascut també a la ciutat de l’Arno, de tant dir mentides sobre l’independentisme o les balances fiscals, que per la grandària està més exposat a contusions. Espero que almenys el metge li hagués desinfectat bé la ferida a l’apèndix nasal.

Durant la convalescència podia haver llegit el llibre Tejidos de vecindad, que des de l’Aragó han enviat als ajuntaments catalans limítrofes i alguns d’aquests l’han retornat, pels atacs en el pròleg a la posició majoritària al nostre país en qüestions com el Procés o l’art de Sixena. El president aragonès diu que no entén la reacció, atès que ens estimen tant. Sort que ens estimen. Si no fos així, com en temps de Franco, ja saben... Aleshores no ens enviarien llibres, per més plúmbia que pugui ser la seva lectura, sinó bales d’aquest mateix material. A jutjar per quan l’he sentit en alguna entrevista, el senyor Lambán fa l’efecte de no entendre moltes coses. Se’l veu bastant just, i no precisament en el sentit d’equànime.

Un alcalde que no deu haver tornat el seu exemplar és l’abans al·ludit de Gimenells, tocant de la ratlla que alguns voldríem frontera –però sense duanes ni passaports–, a qui tampoc no sembla sobrar-li gaire, a la vista dels tuits que acostuma a perpetrar i transcendeixen a la premsa. El darrer, criticant TV3 per un mural al seu poble sobre La Marató. Tan obsessionat com Borrell amb “la televisó més sectària i partidista que hi ha”. Conclusió: o no veuen mai TV3 o no veuen mai les cadenes de Madrid.