Són de Huelva, miren a Cuenca

Sí, any nou, vida nova, però això no treu que puguem seguir analitzant els resultats del 21-D i aprofitar per fer alguna estella de l’arbre caigut, un cop aparcat l’esperit de germanor de les festes nadalenques. Durant aquella jornada, una bona colla d’apoderats del PP van acudir a Lleida per ajudar els seus camarades locals a vigilar votacions i recomptes, convençuts de participar en una croada contra els infidels en terra hostil, on és corrent saltar-se la llei i coaccionar els votants o fer trampes a l’hora de sumar paperetes extretes de les urnes. El periòdic on-line El Nacional en va detectar uns quants en un col·legi electoral de Balàfia. Procedien de llocs tan remots com Huelva, Cuenca o la simpàtica població de Guadiana del Caudillo, província de Badajoz (suposo que un veí de Guadiana del Caudillo es deu sentir aquí tan desplaçat com a Mart). Feien una mica de pena, havent recorregut alguns d’ells més de mil quilòmetres per veure com la cap de llista del seu partit en aquesta circumscripció no obtenia prou sufragis per revalidar l’escó i que tots anaven a parar a la paperera, a efectes pràctics, tal com ja havien advertit des de Cs, apel·lant al vot útil.

Una paperera com la de la polèmica foto en aquest diari de la candidata Marisa Xandri llençant-hi una estelada, un gest que no denota gaire fair play ni respecte pels símbols i les idees dels altres. Però està vist que, tard o d’hora, sempre acabem ensenyant l’orella. O la poteta del mal. O, segons qui, el braç alçat, no sé si m’explico. Després van acusant d’intolerants els independentistes... És cert que una imatge val més que mil paraules (com la famosa selfie d’Iceta amb Millo, Albiol, Arrimadas i companyia, per exemple, que no compto que l’hagi afavorit gens a les referides eleccions) i la immortalitzada per la càmera d’Òscar Mirón resultava força eloqüent, però encara vaig trobar més lamentable una resposta de la ja a hores d’ara exdiputada en aquella mateixa entrevista, que revela una peculiar manera de pensar i sobretot de ser. Deia que “mentre la número 1 d’ERC per Lleida, Meritxell Serret, està prenent un cafè a Brussel·les o passant l’estona, fa dies que jo recorro el territori i em preocupo dels problemes reals de la gent”. A part d’aclarir que la senyora Serret no és a Bèlgica precisament de vacances, no crec que calguin més comentaris.