Terra endins, terra enfora

Tota aquesta tabarra de la Tabàrnia (disculpin el joc de paraules fàcil però justificat) va començar com una broma a internet –molt i mal intencionada–, per fer-se passar la ràbia i la frustració d’una derrota imprevista el 21-D, i la premsa espanyola manipuladora li ha atorgat carta de naturalesa, com també una part de la d’aquí, pel mateix motiu i per tocar-nos el botet als indepes, com volent demostrar que poden girar en favor seu els nostres arguments.

No crec pas que la idea tingui gaire recorregut –i potser faria bé jo mateix de no escriure sobre el tema–, perquè xoca frontalment amb la realitat social i històrica de Catalunya, i ni tan sols aguanta una anàlisi demoscòpica rigorosa, però val la pena remarcar que porta fins a les darreres conseqüències un prejudici tan arrelat entre determinats dirigents polítics i líders d’opinió, forasters i també nostrats, com és una suposada divisió del mapa català entre un interior comarcal que vota sobiranista perquè és ple de pagerols amb boina, curts de gambals i de tarannà conservador (els paletos o aldeanos amb què s’omplen la boca de forma despectiva molts articulistes de Madrid) i un litoral urbanitzat de gent rica, culta, endreçada i feliç, com deia el poeta dels habitants de nord enllà –però no pas de la Panadella enllà–, això és uns ciutadans –en la doble accepció, també partidista– oberts de mires, cosmopolites i viatjats. És a dir, carlistes contra liberals, recuperant els bàndols irreconciliables del país al segle XIX, tal com s’hi entesta a La Vanguardia l’Enric Juliana, aquell embafat analista que, malgrat creure’s la reencarnació de Gaziel, no n’encerta mai ni una i es repeteix més que el pebrot. Sí, el pare del “català emprenyat” que fa uns anys es va treure de la màniga per ridiculitzar un independentisme al qual no augurava cap futur electoral. Doncs au!

La pretesa divisió territorial no respon a diferents formes de viure o de pensar sinó més bé a orígens familiars i identitat o identificació nacionals de cada individu, a la seva llengua d’expressió corrent i als mitjans de comunicació que té com a referència a l’hora d’informar-se. En tot cas, no veig que un veí de Badalona o Cornellà tingui avui dia més món, més cultura i una mentalitat més moderna que un de Tàrrega o Vilaller. Un de Santa Coloma de Gramenet que un de Santa Coloma de Queralt.