Seat Ilerda

Confirmat que el nou SUV gran de Seat es dirà Tarraco, el primer model de l’empresa de Martorell que adopta la denominació d’una localitat catalana. Molt bé i gràcies, per bé que Tarraco sigui en realitat un mot llatí. S’entén que Seat Tarragona no hauria resultat gaire comercial, per massa llarg, igual que Seat Rocallaura o Seat Ulldemolins, per no parlar de Seat Vilanova del Camí, encara que es tracti, pel que fa a aquest darrer supòsit, d’un vehicle dels anomenats totcamí, que ja posats a anostrar-lo podria ser llençat al mercat per mitjà d’un anunci amb una cançoneta que adaptés per a l’ocasió la lletra d’una coneguda sardana: “Tot és camí, tot és drecera, si tens el volant d’un Seat a la mà.” Pel camí, justament, han quedat les propostes finalistes en una votació popular: Seat Aran (la meva preferida, amb la de Seat Arbeca que vaig gosar apuntar aquí mateix, escombrant cap a casa), Seat Ávila (potser perquè la sola menció de l’emmurallada ciutat castellana provoca tremolors, de tan fred com hi fa bona part de l’any) i Seat Alborán (que ja estava agafat per un jove cantant de moda).

Si pretenien servir-se de la llengua d’Ovidi, per què no optar per Ilerda? No sona gens malament, oi?

En tot cas, el topònim escollit havia de constar de tres síl·labes, motiu que tal vegada explicaria l’exclusió d’Aran, tan eufònic. Aleshores, si pretenien servir-se de la llengua d’Ovidi, per què no optar per la trisil·làbica Ilerda. Seat Ilerda? No sona gens malament, oi? O bé, mantenint un idèntic criteri, Seat Aeso o Seat Iesso, que és com els romans designaven Isona i Guissona, respectivament, dos dels principals municipis d’aquests voltants en temps dels cèsars.

Denominacions, totes tres, això sí, que possiblement serien més adients per a una quadriga amb rodes de fusta estirada per dos o quatre o com a màxim sis cavalls que no pas per a un modern automòbil amb rodes de cautxú impulsat per un motor de fins a 240 cavalls, com en el cas del futur Tarraco, més de 300 quan aparegui la prevista versió dins la nova marca independent Cupra, per cert un altre nom extret de l’antigor transalpina, que correspon a una deessa etrusca de la fertilitat, motiu pel qual faran bé d’extremar les precaucions profilàctiques aquelles parelles que copulin sobre els seus seients reclinats, en comptes de fer l’amor –com en diem a Arbeca– a bord d’un altre cotxe que sembla batejat expressament a l’efecte, el Renault Kadjar, pronunciat catxar en genuí lleidatà.