Xau, xau, bambina

El llibre La Conca de Tremp, celler del Pirineu, dels historiadors i arxivers Xavier Tarraubella i Laureà Pagarolas, és una obra extraordinària tant pels textos profusament documentats que combinen erudició amb voluntat divulgativa, com per les fotografies i l’espectacular edició de Bresca. L’escriptora Maria Barbal, prologuista de luxe, hi repassa alguns verbs populars relacionats amb l’acció de beure suc del raïm, com xumar, xerricar, traguejar o el terme tradicional pallarès xauar, derivat de xau, mesura equivalent a mig porró, origen de l’expressió col·loquial anar xauat, amb el mateix sentit de torrat, gairebé sinònim d’un altre dialectalisme com fer tortanes. També rememora aquell vi de l’encubellat a què es referia la seva mare, que era guardat al rebost o al celler domèstics.

Els autors transcriuen un fragment d’un estudi d’Agustí Roure, metge de Tremp entre 1874 i 1896, sobre la influència de l’aleshores pròdiga producció vinícola, i el corresponent consum generós, en el caràcter dels habitants de la conca trempolina, que descrivia com a “apàtic, poc amic de les baralles, bonàs...” I afegia el doctor: “Doneu al conquès cada any una bona collita de vi amb què pugui atendre les seves necessitats i passaran segles sense que al país hi hagi la mínima manifestació política o el menor desordre públic.” Mai tant, com diuen allà dalt. Si beus, no CDR.

Del llistat amb 22 noms de varietats tradicionals de vinya a la comarca, alguns sonen inusitats, eufònics o suggestius: afartabous, garrut, cruixent, pampaneta, rojal, panser, trobat, tintorer, popes de vaca... Aquesta última se solia conrear a Figuerola d’Orcau i és fàcil d’imaginar que donava uns voluminosos gotims, dels quals s’obtenia un blanc de color lletós.

En aquest treball exhaustiu, que farà les delícies tant dels amants del xauar com dels amants del Pallars, i en general dels lectors amants d’una prosa polida i amena (ja se sap que “el vi fa bon llatí”, en aquest cas bon català), s’aborden també la influència de la viticultura en topònims com Cellers o Sant Joan de Vinyafrescal, en refranys com el recollit per Pep Coll de “Conca de Tremp, bon pa, bon vi i bona gent”, en balls com la jota borratxa de Talarn o en cobles com aquesta: “Les minyones de la Pobla / quan ballen fan el saltat. / No el fan per l’aigua del càntir, / que és pel vi del porronet.”