DIA DE REG
Primavera groga
Vaig aprofitar la presentació del Tercer Congrés de la Cuina Catalana a l’IEI, dimecres de la setmana passada, per enviar una forta abraçada a dos bons amics, noms propis amb majúscules de la gastronomia en aquestes comarques, absents per motius de salut d’un acte que ben segur hauria comptat amb la seva presència: Josep Maria Morell, xef de l’enyorat Cal Morell de Balaguer, l’autor més prolífic i reeditat de llibres de receptes a tot Catalunya, i Jaume Marimon, titular de l’hostal Jaumet de Torà i que va ser president de la Federació d’Hostaleria, a més d’altres càrrecs en associacions del sector. Una abraçada compartida pels assistents i el desig d’un pròxim restabliment.
No sé si és que li van xiular les orelles, perquè al cap de tres dies el Jaumet m’enviava per WhatsApp tres imatges meravelloses dels racons de la vall del Llobregós per on acostuma a caminar, tots groguencs de la colza darrerament tan abundant en aquelles parades i dels marges entapissats de flors silvestres majoritàriament d’aquest to. I el comentari a peu de fotos: “Bon dia, amic. La Segarra aquesta primavera té un color especial. Els camins plens de flors de camp i el color que hi domina és el groc... Què serà?” I un missatge annex: “Crec que es mereix un escrit dels teus.” És clar que sí, Jaumet. Dos o tres. I no només dels meus. Fins i tot un d’aquells delicats poemes paisatgístics de Jordi Pàmias, evocadors de melangiosos paradisos rurals a la plana de Guissona, es mereix un fenomen cromàtic tan singular, espectacle sense parió, malauradament efímer però que torna cada abril (amb l’esperança de poder gaudir-lo plegats encara molts anys més).
Aquell mateix vespre, en un estadi madrileny, la policia espanyola requisava camisetes i llacets grocs als seguidors del Barça, perquè consideren el groc un color subversiu, sediciós, rebel, terrorista... Un color proscrit, que segons ells ja no representa només l’avarícia o la mala sort, com en algunes cultures, sinó l’odi. Au, va! ¿Prohibiran l’or, les llimones, la ginesta, el safrà, la bandera del Vaticà, el llum del mig als semàfors, els autobusos de Lleida i els taxis de Barcelona, la premsa sensacionalista, el maillot de líder del Tour, l’equipament dels futbolistes del Vila-real? Prohibiran el groc que ens entra pels ulls i portem penjat al pit o ben endins del cor? Acabaran prohibint la primavera?