Farinetes

Editada en català la novel·la Fariña, de Nacho Carretero, sobre el narcotràfic a les costes de Galícia i les seves implicacions polítiques. Fariña en gallec significa farina, però no pas en l’accepció més comuna, com a ingredient principal dels productes a la venda en forns o fleques, sinó al·lusiva a una pols estupefaent que la recorda per color i textura: no tant referida al pa, doncs, com a la coca.

Me la penso llegir, perquè em va desvetllar curiositat pel tema una altra creació literària recent, a cavall dels gèneres assagístic i narratiu, l’Operación Bucéfalo del nostre Juan Cal, un text força documentat i escrit en un castellà àgil i de bon passar, ric en matisos i trufat amb paraules que m’han fet aturar uns segons la lectura per subratllar-les.

Per exemple, en una mateixa ratlla, al final del segon paràgraf de la pàgina 43, leguleyos i vericuetos. Que podríem traduir com picaplets i viaranys.

Potser es tracta d’una deformació, en el meu cas extra-professional, perquè per desgràcia he de guanyar-me les garrofes (és un parlar, atès que no consumeixo garrofes ni farina de garrofes, ni tampoc farina d’aquella il·legal que s’acostuma a ingerir pel nas) ocupat en qüestions alienes a les belles lletres, però el cas és que tendeixo a fixar-me en els vocables, de l’idioma que sigui, que em criden l’atenció per la seva eufonia poc corrent.

Com ara l’adjectiu torticera emprat sovint pel fantasiós jutge Llarena als autes de processament dels presos polítics, en relació a la seva actitud o voluntat (res a veure, per tant, amb truites ni amb les senyores que en fan).

Altres mots en la llengua de Sergio Ramos que em tenen el cor robat: chascarrillo, pizpireta, dicharachero, ensimismado, zascandil, marisabidillo...

Dies enrere parlava aquí del “marisabidillo de Valdemorillo” per referir-me a Pepe Borrell, actual veí d’aquell municipi madrileny, on per cert abunden els topònims acabats amb el sufix reductor. S’hi arriba per carretera després de tramuntar el Puertecillo, diverses urbanitzacions del seu terme porten noms com Montemorillo, Mojadillas o Las Charquillas, i algunes localitats dels voltants son Paradilla, Fresnedillas, Villanueva del Pardillo o Villafranca del Castillo (ja sé que no és cap diminutiu, però rima). En fi, que el senyor ministre no sembla nascut a la Pobla sinó a la Pobleta... De Bellveí, sense anar més lluny.