Errar el tret

Ens prenen per imbècils, per súbdits curts de gambals. Els polítics. No tots, només la majoria. Resulta cada cop més evident que, en pocs anys, el nivell intel·lectual de la classe política espanyola –i també la catalana– ha caigut en picat, per molts màsters fuls amb què s’adornin el currículum, sospito que en paral·lel al descens del nivell entre la pròpia ciutadania: negligir la premsa escrita per informar-se sobretot a internet i les xarxes (tant els votants com sovint els mateixos dirigents) havia d’acabar passant factura.

Fins i tot polítics veterans, amb molts càrrecs i portes giratòries al darrere, semblen haver sucumbit a la moda de fer-nos combregar amb rodes de molí. Dies enrere, el ministre Borrell es quedava tan ample justificant la venda de 400 bombes a l’Aràbia feliç, destinades al Iemen, amb un argument digne d’un doctor per la Rey Juan Carlos de Madrid: com que es tracta de projectils d’alta precisió, no hi ha perill que causin víctimes civils. I si erren el tret, provocant una mortaldat en una escola o un hospital, no serà per culpa de les bombes –ni dels que les fabriquen o n’autoritzen la venda– sinó de la poca traça dels artillers. Bravo!

Una mica més de punteria en les seves declaracions va demostrar el canceller, en reconèixer a la BBC que Catalunya és una nació (després matisaria que només cultural, sense dret a decidir) i que els presos polítics haurien d’estar en llibertat provisional (però no pas definitiva, quan els caiguin entre vint i trenta anys per l’abús d’uns jutges delerosos de menjar fetge d’indepe penjat). També la va encertar en un tuit en què admetia que no és bo que a algú li dediquin un carrer abans de mort. Encara té temps de desmerèixer l’honor. A ell n’hi van adjudicar un a la Pobla el 1995 i ara els veïns votaran per treure-li. Diria que no ha canviat ell sinó els veïns, que han esdevingut quasi tots partidaris explícits de la llibertat del país (d’un ajuntament dominat pel PSC a un altre amb tan sols un regidor d’onze) i li retreuen, entre altres despropòsits, haver-se rabejat amb el presidiari Junqueras a l’atribuir-li “l’arquitectura física i mental” d’un capellà que coneixia quan era petit, sense tenir en compte que bona part dels assistents al míting de SCC on va pronunciar aquelles paraules de mala persona presenten l’arquitectura mental i moral del Valle de los Caídos.