Panadons i cançons

Sempre que passo per Àger, pujant al Pallars, si no vaig amb moltes presses, procuro aturar-me al forn Mauri de l’entrada del poble, per prendre un cafè i comprar panadons, que em semblen excel·lents, tant els d’espinacs com els de bledes, segons la temporada, amb l’amenitat que hi aporten panses i pinyons, recoberts d’una fina capa cruixent de sucre. Un cop a casa, escalfats mig minut al microones, el contrast entre la dolçor de l’embolcall de pasta ensucrada i la verdura del farciment resulta una pura delícia. També aprofito de vegades per endur-me un pa rodó de pagès, un tall de coca de recapte o unes magdalenes artesanals. L’últim dia, el que em vaig endur, però, va ser un disc. Sí, un CD que tenien igualment a la venda, en un racó del taulell. I no, no és que al forn Mauri hagin ampliat l’oferta comercial cap al sector de la música en suport físic, ara que l’estan abandonant les botigues reals, no pas les virtuals com Amazon (i en les grans superfícies especialitzades en lleure i cultura, com l’FNAC mateix, amb la secció corresponent força disminuïda els darrers temps), sinó que el fundador del negoci i forner jubilat, Ramon Mauri, signant d’aquest nou treball, que poca cosa té a veure amb la professió a què s’ha dedicat fins fa poc, simplement com a Ramon, nom artístic senzill però suficient, acaba d’enregistrar un disc. Un disc doble. Que no és el primer que treu, perquè la vocació li ve d’antic. Aquest d’ara es titula Cançons del cor i sentiments, un enunciat que ja dóna entenent el to romàntic de la dotzena de composicions pròpies que inclou, dividides en dos períodes: 1990-2007 i 2008-2017.

Tants anys que fa que el coneixia, gaudint del seu art amb la pala d’enfornar i de la seva amena conversa tot esmorzant en una de les tauletes de l’establiment que regentava –on encara me’l trobo sovint–, i no sabia res ni m’hauria imaginat mai aquesta altra seva faceta artística amb el piano o el teclat i amb el micròfon, perquè l’home toca i canta les peces que ell mateix escriu, en català i castellà, a ritme d’havanera o de bolero o de vals o de corrido mexicà. Completen l’àlbum unes poesies de la seva mateixa autoria, autèntiques declaracions d’amor al país, vull dir naturalment a Catalunya, perquè Ramon Mauri ha sigut sempre un catalanista de pedra picada. De pedra forta i clara com la del seu Montsec venerat.