Quatre de nou

A què esperen a la Pobla de Segur, em pregunto, per rebatejar el passeig que encara es diu Josep Borrell, homenatge al fill il·lustre convertit en heroi de l’espanyolisme ultrancer, més aplaudit per l’extrema dreta cavernícola de Madrid i províncies que no pels seus propis correligionaris socialistes, tan capaç d’inventar-se una escopinada com un cop d’estat o la conveniència d’una desinfecció massiva de dos milions de víctimes del virus de la llibertat. No serà per falta de motius. Informava aquest diari, divendres passat, que el referèndum previst no es podrà portar a terme fins després de les municipals, per una llei que prohibeix la celebració de consultes populars mig any abans dels comicis. En fi, caldrà esperar, si bé sense gaires il·lusions respecte a possibles actes o paraules del controvertit personatge que el redimeixin als ulls de la bona gent que estima aquest país fins al punt que el voldria lliure, ves quina estranyesa!

El mateix dia, podíem llegir en aquest periòdic que una entitat de les Borges reclamava el canvi de nom de dos carrers de la capital de les Garrigues. Un correspon a un alt càrrec durant la dictadura de Franco, l’altre a un general de la dictadura de Primo de Rivera. Tot i no tancar-se a la petició, el batlle borgenc al·legava que el militar havia “portat” les escoles a la vila, ni que fos un Rei Mag. També a la Pobla hi ha veïns que defensen Borrell per les obres executades al municipi mentre va ser ministre del ram. Bé, el Caudillo es va fer un tip d’inaugurar pantans i no per això... Aquí a Lleida, el consistori ha acabat finalment concedint la retirada de quatre de les nou referències a autoritats franquistes en les plaques de vies públiques. Ni la meitat. Un “quatre de nou” com un castell humà, amb manilles i folre, vull dir passant-se pel folre la memòria històrica. Per què només quatre? I per què només franquistes, en una ciutat on sovintegen encara els recordatoris viaris a alcaldes, polítics, reis o bisbes anteriors a 1939 notòriament carques i anticatalans? La reforma del nomenclàtor urbà per part de la primera Paeria democràtica es va quedar a mitges. Una de les mesures inicials del pròxim paer en cap, sempre que no torni a sumar el bloc del 155, hauria de ser convocar una comissió per enllestir d’una vegada la feina. Confio en tu, Miquel, com a aspirant amb més possibilitats.