Catalunya els roba

Gira la truita a Andalusia. La tortilla de camarones, precisant la metàfora gastronòmica al context geogràfic. La culpa és dels catalans, és clar, igual que a l’Alemanya nazi la culpa era dels jueus i la culpa de les violacions és de les violades, que provoquen. De no haver bramat prou contra Catalunya en campanya, tal com va admetre Susana Díaz. Aquells candidats que sí que ho van fer, entre els quals catalans com Rivera o Arrimadas, que té dallonses, en van treure bons rèdits. L’anticatalanisme genera vots. No només ara amb el “desafío secesionista”. La cosa ve de segles. Per què ens odien tant?

Per anar a Lisboa amb cotxe cal circumval·lar Madrid. El GPS busca la ruta més ràpida i em desvia per una de les autopistes radials de pagament. N’hi ha mitja dotzena, construïdes en temps de vaques grasses, per entrar o sortir de la ciutat. Però, tal com n’excusaven el fracàs les autoritats promotores, els madrilenys no tenen la “cultura del peatge” de la qual nosaltres sí que devem estar dotats. Resultat: sempre buides. En un tram de trenta quilòmetres, hi compto set vehicles, perquè la immensa majoria de conductors opta per les autovies gratuïtes, quasi en paral·lel. Ara les han hagut de rescatar, amb els diners de tots, catalans inclosos. Qui primer va defensar el rescat a les Cortes, fa ja uns quants anys, va ser curiosament Duran Lleida, en nom de CiU. Després presumia de les corbates Hermès que li regalava Alícia Koplovitz, propietària d’una de les constructores.

Arribant ja a Extremadura, el trencall de quatre carrils fins a Càceres, on fem nit per poder passejar abans una estona pel seu ben conservat barri antic, apareix també sense a penes circulació. Travessa un territori desert de conreus i de viles. Una de les zones més despoblades d’Europa, vuit habitants per quilòmetre quadrat. Malgrat això, unes carreteres que ja les voldríem aquí, per anar a Tarragona, Vielha o la Seu d’Urgell. Les línies fèrries no estan a l’altura, com tampoc no són cap meravella les nostres cap a Tarragona via Reus o Barcelona via Manresa. El Talgo de Badajoz a Madrid hi posa sis hores. Aquests dies de principis d’any ha patit freqüents avaries i retards. A El Mundo entrevisten un viatger afectat: “Lo del tren en Extremadura no se arreglará mientras los catalanes sigan llevándose todo el dinero.” Trobo que encara ens odien poc.