Centristes o centralistes?

L’acudit més graciós en tot el que portem d’any el vaig llegir el 12 de gener en aquest diari. Comentant el recent acord governamental a Andalusia, Jorge Soler afirmava, suposo que tractant d’evitar que se li escapés el riure: “Ciutadans, un partit europeista de centre, ha portat el canvi pactant amb les altres forces constitucionalistes, sense nacionalistes ni populistes.” Bravo! Això, ni l’Eugenio dels bons temps. A continuació, el parlamentari lleidatà de Cs proferia l’advertència, que a uns quants ens pot sonar a amenaça: “Així es fa a la resta d’Europa, i així es comença a percebre com a necessari a Espanya.” A la resta d’Europa? Per desgràcia, té raó. La ultradreta, sempre nacionalista i populista, ja mana o avança electoralment en molts països europeus, de Polònia a Itàlia, de Letònia a Hongria, d’Àustria a Holanda, sense oblidar Anglaterra, Alemanya o França.

Parlant de França, no sé com s’ho farà el candidat francès a l’alcaldia de Barcelona pel partit del senyor Soler per marcar distàncies amb els èmuls espanyols de Marine Le Pen. Fa poc explicava en una tele madrilenya la pretesa discriminació lingüística d’un castellanoparlant a Nou Barris. Sí, tot just a Nou Barris, on és difícil trobar algú que s’expressi habitualment en català.

En fi, per més que es presentin com a centristes i La Vanguardia, que juga a fons la carta Valls, s’obstini a qualificar-los de liberals, i així mateix poden ser percebuts Cinca enllà, on encara no han ensenyat gaire l’orella –ara ho comencen a fer, pactant a Sevilla o manifestant-se a Madrid–, aquí ja fa temps que sabem d’on vénen i de quin peu calcen. Del peu dret, exactament. D’un peu dret pronador, amb tendència a girar cap a la dreta (pronador o supinador, no ho tinc clar, ja em dispensarà un possible error en la metàfora anatòmica el diputat Soler, que tinc entès que és metge).

La triple santa aliança a l’andalusa entre extrema dreta i dreta extrema hauria de tenir conseqüències profilàctiques a totes les institucions, inclosa la Paeria, on caldrà anar pensant a establir el famós cordó sanitari. Això significa un compromís públic per part del PSC de no reeditar el bloc del 155 amb els socis de Vox, però també de no repetir la jugada d’ara fa quatre anys per part dels independentistes d’acorralar Ros i no deixar-li cap més sortida que entendre’s amb Cs i PP.