Macarrons a Torregrossa

Tornant d’una escapada a la Provença, repasso els exemplars d’aquest diari embotits a la bústia de casa i hi trobo un parell de cartes al director que m’interpel·len –cosa que agraeixo, temptat sovint de creure que ja no em llegeix ningú– i que m’apresso a respondre, per raons de cortesia i seguint l’ordre cronològic de publicació, avui la primera, diumenge la segona.

Un lector atent, considerat i culte, de nom Vicent Lladonosa Giró, es referia al meu article Llocs singulars, llocs comuns, que qualificava d’excel·lent i pel qual tenia la gentilesa de felicitar-me (sorpresa agradable en una època d’elogis escadussers), si bé formulant una “apreciació” que matisava i enriquia el meu text, redactat a propòsit del llibre Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX, de la doctora en història Lluïsa Pla. Enumerant els col·laboradors ponentins del targarí Ignasi Girona, que van jugar un paper decisiu en la revolució industrial catalana cap a la meitat de la dinovena centúria, segons es desprèn de l’exhaustiva investigació de l’al·ludida historiadora de Bell-lloc, jo havia esmentat un Domènec Santamaria, “de Torregrossa”. I bé, el senyor Lladonosa puntualitza que aquest personatge va viure en efecte quasi trenta anys en aquella vila, des del 1830 fins a la seva mort el 1857, però que no hi havia nascut, sinó que ho havia fet a Berga, el 1781. Diputat suplent a la Diputació de Lleida i un dels impulsors de la construcció del canal d’Urgell, tal com afegeix l’amable corresponsal, lamentant que un individu tan emprenedor sigui avui gairebé desconegut a Torregrossa.

Al llibre citat, l’autora al·ludeix Domènec o Domingo Santamaria com un comerciant propietari de finques a la plana urgellenca, on actuava en qualitat d’enllaç dels Girona. També hi dóna notícia detallada d’un àpat al casal en què residia a Torregrossa, la tardor del 1832, ofert a dos altres socis d’Ignasi Girona, Joan Viladot d’Agramunt i Antoni Mitjana, un andorrà establert a Tàrrega. Aquest segon informava l’Ignasi per correu de les “moltas millores” efectuades per l’amfitrió a la seva hisenda i de l’hospitalitat demostrada: “Mos ha donat un dinar fi com si fos a Barcelona, bons macarrons, un molt bon bullit, un famós estofat de bou, varios platets, un rostit a l’art de ploma, postres i una taula ben guarnida de pipa, cristall i roba endomassada”.