Ser un pendó

Comentava dijous que havia tornat a veure, per televisió, un quart de segle després, El graduat, la coneguda i a la seva època –1967– escandalosa pel·lícula dirigida per Mike Nichols i protagonitzada pels aleshores principiants Dustin Hofmann i una Katherine Ross que al cap de dos anys retrobaríem asseguda amb un vestit blanc al manillar de la bicicleta de Paul Newman a Dos homes i un destí, mentre sonava de fons Raindrops keep falling on my head, així com la veterana però encara estupenda Anne Bancroft, que vista hores d’ara trobo més atractiva que la jove que encarna la seva filla a la pantalla, senyal inequívoc que m’estic fent gran, perquè quan vaig visionar per primera vegada la cinta, encara adolescent o gairebé, la Bancroft m’havia semblat quasi una vella (i una bruixa). És estrany de quina manera canvia la nostra percepció de les coses i les persones, a mesura que anem acumulant una edat.

Diria que el film ha envellit prou bé –em temo que bastant millor que nosaltres–, de manera que la trama resulta encara vigent i creïble, com també segueix emocionant la banda sonora integrada per algunes cançons de Simon & Garfunkel que esdevindrien grans èxits: Mrs. Robinson, The sound of silence, Scarborough fair... A més a més del morbo temàtic o la qualitat de la música, un dels reclams del llargmetratge va ser l’icònic cartell publicitari que captava una de les escenes més pujades de to, quan la senyora Robinson es trau a poc a poc una mitja en una habitació d’hotel davant l’astorat estudiant que pretén seduir. Doncs bé, la cuixa en qüestió que apareix en primer pla no correspon a l’actriu titular sinó a una doble d’anatomia imponent, de només 27 anys, anomenada Linda Gray. Sí, en efecte, la futura Sue Ellen de la sèrie Dallas, tan alcohòlica com la mateixa pervertidora de menors a qui anys abans havia cedit la imatge d’un parell de pams de pell fresca i tibant, a la qual J.R. Ewing etzibaria el primer dia d’emissió d’una TV3 que ara alguns amenacen de tancar aquella frase mítica: “Ets un pendó”. No pas naturalment en la primera accepció del diccionari, com a penó o estendard, sinó la segona: “Persona de conducta dissoluta”. Una curiositat final: transcorregut bastant de temps, la mateixa Linda Gray interpretaria el paper de mare –no ja només la cuixa sinó el cos sencer– a la versió teatral d’El graduat en una sala de Broadway.