200 cavalls cap a la fosca

Al principi de la pel·lícula Un atardecer en la Toscana, es veu la protagonista, una poetessa sexagenària polonesa, guardonada amb el Nobel de literatura (com la seva compatriota Wislawa Szymborska), resident amb el seu marit ja també madur, una filla i dos néts en una casa de camp vora la ciutat italiana de Volterra, conduint –cabellera rossa al vent i ulleres de sol Ray Ban– un Porsche descapotable per una ruta costanera plena de revolts que podria ser la SS1 en direcció a Livorno, sobre els penya-segats de Calafuria, per anar-se a trobar amb el seu jove amant, un atractiu emigrant egipci que regenta un bar de pescadors.

La seqüència em va semblar inversemblant. Com és possible, vaig pensar, que una escriptora –o escriptor, pel cas és el mateix, aquí no hi ha bretxa salarial–, i més encara dedicant-se a la poesia, es pugui permetre un Porsche, per molt que hagi guanyat el Nobel? Des de quan donen tant els llibres, sobretot si són de versos? I és que un Porsche és un Porsche, igual que un Jaguar és un Jaguar (salvant les distàncies). Una fama de vehicles exclusius i cars, val a dir que no tant pel que fa als de la marca del felí, que li ha passat factura a la diputada Laura Borràs, la qual va incloure en la seva declaració de béns un Jaguar i tothom l’ha tractat de milionària, sense saber si el cotxe és nou o vell, o potser de segona mà, ni tampoc el model, perquè no és el mateix un E-Pace de 38.000 euros que un XJ que s’enfila als 100.000 (a internet he vist un XE 2.0 d’ocasió per 25.000 i segur que n’hi trobaríem encara de més assequibles). El cas és que, dies enrere, César Antonio Molina, que va ser ministre (!) de Cultura (!) socialista (!), signava un article a El Mundo, aplaudit a Twitter per Manuel Valls, l’aliat de Colau, en què es referia als dirigents independentistes catalans com a “xenófobos de Jaguar animando a los tractoristas a manifestarse”. Es pot ser més demagògic?

Per cert, Baltasar Porcel, que ara fa deu anys que ens va deixar, sí que anava pel món menant un Porsche 911, de color vermell i uns 200 cavalls de potència, que feia sortir a Ulisses a alta mar, i una vegada que va venir a Lleida hi vaig pujar, en el trajecte entre el restaurant de l’horta on havíem estat dinant fins tard i la Biblioteca Pública, on al vespre li presentava la novel·la (però no crec que fos gràcies als drets d’autor).