Dies de sopa

Tardes curtes, nits llargues –de vegades massa llargues, quan les has de passar sol–, comença a refrescar de debò. És temps de sopes. Vull dir sopes calentes, que ara vénen molt de gust, aparcats fins l’estiu vinent gaspatxos, salmorejos, vichyssoises i cremes fredes diverses de verdures o llegums. Potser és perquè em faig vell, però cada vegada m’agraden més els plats de cullera, fins al punt de preferir sovint els entrants als principals. D’altra banda, l’edat deu accentuar la gormanderia: que no em treguin les postres dolces. Sopant algun vespre amb Josep Maria Espinàs, el veterà escriptor barceloní em confessava que no concep un àpat sense una mica de xocolata per rematar-lo.

També em ve a la memòria que, ara fa cosa d’un any, lamentava aquí mateix la dificultat de trobar sopes a les cartes dels restaurants. I que tot just una setmana després, tenia ocasió de desmentir (només parcialment, deixem-ho en matisar) la meva opinió al respecte, en ser-me oferta una esplèndida sopa de galets al Bertran de Salàs, un hostal que no em cansaria de recomanar. Una sopa alhora substanciosa i suau, força reconfortant un migdia emboirat. Val a dir que les faves a la catalana o els canelons de la padrina demanats pels companys de taula, i que em van permetre de tastar, si bé sospito que bastant a contracor, de tan bons com els trobaven, em van semblar també excel·lents, però jo feia poc que havia reclamat sopes per escrit, que no és ben bé el mateix que sopes de lletres, i em tocava menjar sopes, i no precisament perquè me les sàpiga totes, com sosté el refrany.

Havia pujat a Salàs per descobrir a uns amics de fora l’interessant conjunt de botigues-museu i, un cop allà dalt, el col·leccionista Sisco Farràs, alma mater d’aquell referent de primer ordre del diguem-ne turisme de la nostàlgia, em va regalar un llibret de la sèrie Quaderns de Fira, editat al 2016, sobre els xeflis servits durant la concorreguda fira de bestiar celebrada fins fa mig segle en l’esmentada vila. Significativament, una bona part de les receptes aplegades corresponen a menges líquides, senyal de la importància de les sopes en la cuina tradicional de la comarca. N’hi ha de pasta, de pa amb brou de verdura o de bullir girelles, de congre, de ceba, de timonets, amb fesols, d’all i tomata, l’escudella, el caldo de carn d’olla... Ai, quina gana!