SEGRE

Creat:

Actualitzat:

No crec que pugui tornar a circular per alguna de les rotondes de la Ll-11, entre Lleida i l’accés als Alamús, on sovint veig una noia dempeus en un marge de la carretera, lluint faldilla curta i parlant pel mòbil o mirant-ne la pantalla, amb una ampolla d’aigua de plàstic a al mà, esperant clients, que per la cara d’avorrida que fa sembla que esperi Godot, sense que em sobrevingui un calfred al recordar que en una d’aquelles cruïlles circulars van escanyar el pare Moragues, director d’un col·legi jesuïta de Balaguer, la mort misteriosa del qual desencadena la trama de la darrera novel·la policíaca de David Marín, Purgatori, a La Magrana.

Com tots els llibres de ficció, tant de la sèrie negra com de qualsevol altre gènere, el del periodista i escriptor barceloní establert a la Noguera comparteix un dels elements que al meu entendre ajuda a incrementar l’interès per al lector, com és poder identificar-hi escenaris concrets (i darrerament també personatges reals, que hi apareixen fent allò que en diuen un cameo, sobretot a les novel·les històriques), circumstància que en aquesta segona aventura literària del sergent Salvador Rull, adscrit a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Balaguer, es dóna amb profusió, de forma que els protagonistes igual prenen “una birra al Taberri”, un local balaguerí reconegut per les tapes i cerveses que s’hi serveixen, en particular a l’estiu en una terrassa encarada a Santa Maria i el Sant Crist, que aparquen el cotxe a l’esplanada entorn d’aquest mateix enlairat santuari, amb la idea d’acabar de conèixer-se “d’una manera més íntima i profunda”.

Resulta curiós com els amants furtius acostumen a buscar els racons solitaris, on donar curs a la seva passió, en punts elevats i amb bones vistes. Potser és qüestió només d’aïllament i seguretat, potser també de romanticisme. Em parlen d’un que trobo digne d’esment. Es tracta dels voltants del tanatori mancomunat construït fa poc a mig camí entre Albatàrrec i Montoliu, vora l’ermita de Montserrat, envoltada de pins. Doncs bé, es veu que aquella arbreda, igual com passa de sempre amb la del costat del riu, s’ha convertit en allò que els que diuen cameo anomenen picadero. A tocar d’un tanatori! Una mostra extrema de la dialèctica entre Eros i Tànatos, o entre catxera i ranera, els dos instints humans bàsics descrits pel doctor Freud.

tracking