Locals mítics

Al tren, llegeixo en un diari que Barcelona ha batut l’any 2019 el rècord de traspassos de bars i restaurants. Un sector amb molta mobilitat, que és com dir escassa permanència. També a Lleida. Un comentari annex confirma la impressió, remarcant que pocs establiments d’hostaleria “resisteixen les modes, els alts lloguers, la competència i les crisis”. Tots tenim al cap locals emblemàtics que els darrers temps s’han vist obligats a plegar, perquè no quadraven els números o per falta de relleu familiar. L’últim, el lleidatà Bellera. N’enyorarem sobretot l’ensaladilla russa, la paella i el cabrit al forn de llenya.

Un cop a Sants, i com que no tinc la reunió fins a les dotze, agafo el metro cap a Diagonal per anar a veure al Palau Robert una exposició sobre Bocaccio, la mitificada boîte del progressisme burgès barceloní de finals del franquisme, on l’anomenada gauche divine feia cada nit la revolució bevent i lligant. La revolució marxista teòrica i l’amor lliure pràctic. A la sortida, em proposo prendre un cafè amb llet i un croissant de mantega allà a la cantonada, però em sorprèn trobar el Samoa tancat i barrat. No per reformes, sinó per sempre. Segur que hi posen alguna botiga de roba. En aquella elegant cafeteria del passeig de Gràcia hi havia estat més d’una vegada, de ben jove, estudiant a Barcelona, quan visitava la Llibreria Francesa del cantó, també desapareguda, en aquest cas fa ja dècades.

De manera que esmorzo en un forn Graner i tot seguit baixo caminant per la rambla Catalunya fins a Consell de Cent, on entro a la galeria Gothsland, persuadit per una ressenya que havia vist aquí al SEGRE del crític Josep Miquel Garcia, perquè hi fan una exposició entorn d’Els Quatre Gats, la cerveseria que del 1897 al 1903 va ser freqüentada per artistes aleshores bohemis com Picasso, Casas, Granados, Albéniz, Zuloaga, etc. Un total de 115 obres, entre quadres, dibuixos, cartells publicitaris, escultures i mobles modernistes, d’autors de primera línia: l’esmentat Ramon Casas, Rusiñol, Llimona, Opisso, Urgell, Gimeno, Utrillo, Mir, Maifrén, Masriera, Gargallo, Clarà o Sorolla. També hi és present el nostre Xavier Gosé, a través de dues il·lustracions amb tinta xinesa, delicioses estampes costumistes: De vuelta del veraneo, apareguda el 1897 a la revista Barcelona còmica, i Byciclistes, a la parisenca L’Assiette de beurre, el 1902.