El far de l'amor

Anant a menjar garoines al restaurant del far de Sant Sebastià, a la Costa Brava més abrupta, entre Llafranc i Tamariu, sobre un cingle d’una verticalitat esfereïdora, ens aturem a la Bisbal d’Empordà. Al carrer de l’Aigüeta, enmig de botigues de ceràmica tradicional, descobrim una llibreria que porta el nom de La siglantana. Ens fa gràcia perquè la setmana anterior havíem estat en un altre comerç del ram, a Tremp, que respon a La singratalla, dialectalisme per referir-se al mateix animal, la sargantana dels diccionaris, que rep diferents denominacions al llarg de la geografia catalana (a Arbeca, en diem sargantilla).

A la llibreria trempolina hi havíem acudit per confegir un reportatge del Lectura sobre el sorprenent fenomen de la coexistència en una localitat no gaire gran com la capital del Jussà de fins a tres llibreries força ben nodrides, quan a la majoria de poblacions del nostre país, incloent moltes ciutats grans, aquests establiments estan tancant quasi tots o en perill de desaparició i si ben just en queda cap. Què passa? Que potser els pallaresos són molt aficionats a la lectura i compradors compulsius de llibres? Es dóna, a més, la circumstància que un dels tres negocis referits, la llibreria Central, disposa d’una editorial pròpia, Garsineu, amb un catàleg impressionant de títols publicats, sobretot de temàtica pirinenca.

Per cert, a dalt al far de Sant Sebastià, des d’on la vista es perd en la blavor immensa d’un mar i un cel confosos en la llunyania, per la dificultat d’albirar la ratlla difuminada de l’horitzó, s’hi celebren nombrosos convits nupcials. Concretament, em parlen del protagonitzat per dos sexagenaris de Balaguer, que tal vegada m’estaran llegint. Es veu que havien festejat de joves, però per algun motiu –oposició de la família d’un d’ells, si no vaig malfixat– ho van haver de deixar córrer. Vídua ja la dona i encara solter l’home, es retrobaven transcorregudes quatre dècades i l’idil·li rebrotava, il·luminat pel far de l’amor, que projecta uns raigs encegadors i segons com no s’apaga mai, ni tan sols de dia, ja no dic de nit. Al casar-se, van triar per fer el banquet aquell lloc tan romàntic i planià, valgui la paradoxa, perquè pocs autors han rebatut el romanticisme com ho va fer Josep Pla. Res, doncs: molta felicitat per als amants balaguerins i visca el dret a les segones oportunitats.