Oli en un llum

Encara ressonen les rialles –o el petar de dents, segons com cadascú s’ho agafi– arran de les recomanacions mèdiques de l’inquilí actual de la Casa Blanca per combatre la present pandèmia: injectar als malalts lleixiu o altres desinfectants domèstics, amb la finalitat de netejar-ne els pulmons del patogen, i sotmetre’ls a sessions de raigs ultraviolats perquè, segons l’experta i sempre ponderada opinió del president nord-americà, la calor no prova gaire al que ell mateix denomina el “virus xinès” o, també, “l’enemic invisible”. Les peregrines receptes del doctor Trump m’han fet pensar, des del punt de vista del rigor científic, en els remeis tradicionals aplegats en un llibret d’Assumpció Batalla aparegut fa poc amb el títol de Recull d’oficis i relats antics al Pallars i al Pirineu, editat a Tremp per Garsineu, amb la diferència que aquells guariments casolans, transmesos de generació en generació al llarg de segles, servint-se no pas de fórmules químiques, sinó d’ingredients quotidians, la majoria naturals, sí que havien demostrat la seva eficàcia terapèutica. Mano de santo, que diuen en castellà. En la nostra llengua: oli en un llum.

Pel supòsit d’un mussol a l’ull, rememora l’autora, calia trucar a la porta de la casa veïna, cridar “aquí us el deixo” i marxar corrents. La prescripció contra l’erisipela consistia en espellar un conill viu i posar-ne la pell encara calenta damunt la inflamació cutània. Pels refredats, aquella mestra jubilada recorda que solia indicar-se l’aplicació de ventoses a l’esquena. La faringitis i les angines es tractaven embolicant el coll del pacient amb una bona llesca de pa de pagès sucada amb vi i mantenint-la així tota la nit (no diu res de si l’endemà se la podia cruspir per esmorzar). L’antídot definitiu per a l’epidèmia de tifus era una bosseta plena de grans d’all penjada a la roba interior. El tuf devia espantar els bacteris. També evoca la tècnica de la seva padrina per fer-li passar el mal de panxa, a base de massatges amb unes mans que de jove s’havia rentat amb sang de granota. Per evitar la suor als peus, convenia impregnar-los un dia sencer amb llard de porc. Els penellons s’untaven amb alcohol i s’hi calava foc. I era creença general que, per tal que els nens sortissin llestos, havien d’empassar-se els testicles crus d’un gall. No sé si encara hi seríem a temps, amb Donald Trump.