Asèptic, però no innocu

Aquest d’avui és el vintè dia de reg consecutiu sobre el virus i les seves circumstàncies. I no crec que sigui l’últim, perquè ja en tinc tres més a punt (qui avisa no és traïdor). A part, sis Enllà i un parell de Notes al marge per al suplement Lectura, en què he abordat el tema una mica de biaix. I això que en el primer de la sèrie, aparegut un 19 de març que ara sembla tan remot com si hagués transcorregut mitja vida, o com si es tractés d’una vida anterior, que d’alguna manera ho acabarà sent, tal com es presenta el futur immediat, intentava deixar clar a tothom –excepte potser a mi mateix– que no tenia cap intenció de parlar de l’epidèmia que tot just acabava d’assolir la categoria de pandèmia, si no em veia capaç d’aportar algun punt de vista prou original o divers com per arribar a merèixer l’interès dels lectors, tal com darrerament acostumo a fer en referència a la política, que pel mateix motiu ha deixat de ser inspiració freqüent dels meus articles. També en aquell meu primer escrit víric, redactat ja, com els dinou següents, en règim de confinament i horari de matinada, aprofitant l’insomni provocat per l’estrès laboral sobrevingut a causa de la maleïda Covid-19 (això sí que és, almenys rellotge en mà, abans la vocació que la professió, contravenint el consell tradicional), manifestava la ferma voluntat de seguir engiponant aquestes modestes col·laboracions a desgrat que potser fossin llegides per quatre gats –il·lustrats–, en uns moments en què la venda de diaris havia caigut sota mínims, ja que ningú s’aventurava a abandonar la seguretat domèstica per anar al quiosc, perquè només que existís un sol lector, ja valia la pena fer l’esforç de sobreposar-se al desànim i asseure’s davant del teclat a veure que carai sortia. Senyores i senyors: he fet el que he pogut. Per cert, una bona notícia per als cada vegada més escassos fidels al periodisme de paper, que per mi és el bo: un estudi revela que les pàgines del diari no retenen els bacteris ni transmeten la infecció. En conseqüència, qualsevol cosa que s’hi publica potser no és innòcua, però sí asèptica. Per contra, una notícia pèssima pels partidaris del periodisme digital: d’ençà que estem confinats, hem passat a mirar pantalles una mitjana de 14 hores al dia i, segons els òptics, aquest abús provocarà greus problemes de visió. En fi, vostès mateixos.