Al peu del canó

A l’estudi Epidèmies a Tremp durant les obres de la Canadenca (1912-1916), que m’envia per correu electrònic l’historiador i arxiver Xavier Tarraubella, es repassen els successius brots vírics produïts a la capital del Jussà arran de la construcció del pantà, la presa i la central hidroelèctrica de Sant Antoni, endegada en 1912. La gran concentració de treballadors forasters, amuntegats en allotjaments amb unes condicions d’habitabilitat qüestionables, van provocar freqüents crisis sanitàries d’abast municipal o fins i tot comarcal. La primera notícia detectada per l’autor data del juliol d’aquell mateix any d’inici dels treballs, quan el periòdic El poble català informava que “ha quedat extingida l’epidèmia de verola de Tremp”. Un avís per a les autoritats i els veïns, que respondrien a la inquietud generada per la possible repetició d’episodis com el patit amb una sèrie de mesures preventives, decretades l’abril de 1913 per la Junta Local de Sanitat: eliminació dels femers pròxims al nucli urbà, inspeccions a fondes i pisos que albergaven els nombrosos obrers, vigilància més intensiva dels carrers...

Tot un seguit de precaucions que no van evitar una segona epidèmia, en aquest cas de tifus, aquella mateixa primavera, ni una nova de verola encara més greu, a principis de l’agost següent, que duraria tot el mes, per bé que els seus efectes es deixarien notar fins al desembre, amb un balanç de disset afectats, quatre dels quals s’acabarien morint. I encara una el gener de 1916. En aquelles circumstàncies, les disposicions oficials adoptades serien bastant més contundents i inclourien vacunacions massives, desinfeccions generals, prohibició de rentar roba als safareigs públics, clausura d’escoles i confinaments domiciliaris. Per tal de protegir-se del contagi, les localitats dels voltants imposarien als viatgers procedents de Tremp períodes de quarantena i revisions mèdiques preceptives. La psicosi col·lectiva va provocar la fugida dels sectors més benestants de la població, molt criticada pel diari lleidatà El país: “Los vecinos que por su posición social, grado de cultura y energia física puedan contribuir a levantar el espíritu moral de un pueblo infectado, también tienen la obligación sagrada de morir al pie del cañón. Estos sentimientos filantrópicos no existen en Tremp”. Devia ser aleshores, això. Segur que ara sí.