Ventafocs coronada

Diuen que el coronavirus ha tret el millor i el pitjor de cadascú, fins al punt de posar en relleu virtuts i defectes individuals o col·lectius. Entre aquests darrers, aquí al Segrià, arran del tancament perimetral –gravíssim des de tots els punts de vista–, però ja també abans, amb el retard en el pas de fases respecte a d’altres zones, un tradicional victimisme provincià que alguns volíem creure superat i que remet al planyívol mite ancestral de Lleida com la Ventafocs de Catalunya. Ja saben: la resta de catalans, començant pels barcelonins, sobretot els polítics, no ens estimen, no ens escolten ni ens fan cas, ens tenen injustament oblidats, marginats, abandonats, menyspreats, i només miren de perjudicar-nos... Res de nou sota el sol (o la boira, més bé). La resurrecció de la Lleida cendrosa, acomplexada i ploramiques, fruit de l’anticatalanisme històric a través d’un leridanismo que va predominar amb Franco, però pel que sembla encara latent i sempre a punt d’aflorar davant de la mínima percepció d’un greuge infligit pels compatriotes d’enllà de la Panadella, en particular si tenen càrrec. En aquest recuperat estat d’ànim, hi han contribuït ara, potser involuntàriament, si bé això no els disculpa, alguns creadors d’opinió, que tenen el deure de ser crítics però també s’agrairia que es mostressin equànimes i objectius, en especial aquells articulistes i tertulians que tot ho troben malament (la qual cosa, si l’atzar t’ha situat al bàndol dels responsables de prendre decisions, t’incita a no esforçar-te a encertar-la, perquè mai t’ho reconeixeran), que tot ho saben i disposen de solucions per a tots els problemes. Llegint-los o sentint-los expressar-se ex catedra, amb tant d’aplom, seguretat i convicció, penses: quins grans estadistes s’haurà perdut el país.

Les informacions que solen alimentar el virus arrelat del victimisme provincià acostumen a servir-se sense gaire rigor ni contrastant-les amb les fonts oficials, seguint el lema del mal periodisme de no permetre que la realitat t’espatlli un bon titular. Encara que això impliqui presentar els teus conciutadans com una colla de racistes. El problema de fons és la tendència actual a donar més credibilitat a cinc manifestants darrere d’una pancarta que a cinquanta alcaldes que representen milers de votants. (Excusin que avui m’hagi posat una mica seriós.)