Perillosa puntualitat

Entre la por als rebrots del virus ressuscitat que pica més que cap i la diàspora per vacances –platja, muntanya o casa endins–, les matinades d’aquest agost lleidatà remeten a la placidesa urbana del primer confinament, quan no veies ningú enlloc: trànsit mínim, carrers deserts i un silenci que, de dia, permetia sentir l’ocellam i, arribada la nit, agafar el son sense sorolls ni sobresalts (no pas com ara, malgrat que voltin només quatre gats, amb la calor requerint finestres obertes per on s’escola el brogit desvetllador de cada estiu, quan tot decibel viu i sembla reproduir-se, multiplicat per l’eco nocturn).

La sensació de ciutat buida em recorda l’espectacular pla seqüència motoritzat de vuit minuts que Claude Lelouch va incloure a la pel·lícula Les plus belles années d’une vie, estrenada l’any passat, amb Anouk Aimée i Jean-Louis Trintignant reprenent els seus personatges de mig segle abans a Un home et une femme. Les imatges en qüestió representa que corresponen al Ford Mustang blanc d’ell travessant a tot drap un París que es desperta, a la recerca d’ella, mentre sona la música melangiosa de Francis Lai.

El que acabo de descobrir és que l’enregistrament d’aquella cursa vertiginosa contrarellotge, a càrrec del mateix Lelouch, gran aficionat a l’automobilisme, data de 1978 i es tracta d’un curtmetratge enregistrat en temps real un diumenge d’agost a quarts de sis del matí, gràcies a una càmera giroscòpica subjectada al para-xocs davanter d’un Mercedes 450 SEL, llençat a 140 km/h per l’avinguda Foch, l’Arc del Triomf, Camps Elisis, les places de la Concòrdia i de l’Òpera, per acabar enfilant-se a Montmartre, al replà de l’escalinata als peus del Sagrat Cor, on el conductor –el mateix cineasta francès– frena i salta del cotxe per córrer a abraçar una noia. Havien quedat, l’home era lluny i no volia fer-la esperar. D’aquí el títol: “C’etait un rendez-vous”. No pas una aposta o similar. Només una cita romàntica. Però Lelouch seria detingut per conducció perillosa i prohibida la projecció. Se n’ha tornat a parlar aquests dies perquè Ferrari pretenia repetir-la, emprant un dels seus bòlids vermells de Fórmula 1, un SF 90 pilotat per Charles Leclerc, però l’ajuntament parisenc no ho ha autoritzat i s’haurà hagut d’anar a rodar a Mònaco, aprofitant que el Grand Prix del Principat s’ajornava per la pandèmia.