Temps a destemps

Temps cronològic i temps meteorològic. Per un costat, ja ho comentava dijous, el calendari que discorre a tot drap, impertorbablement decidit i cruel, sense importar-li situacions excepcionals com l’actual pandèmia i les seves funestes conseqüències. Fa quatre dies que ens lamentàvem de no poder-nos banyar a la platja o ballar per Festa Major i de seguida serà Tots Sants (es farà estrany veure castanyeres amb mascareta) i no ens n’adonarem que ja arriben les festes nadalenques (encara més estrany el Pare Noel amb la protecció facial tapant-li un tros de barba blanca), amb els previsibles conflictes familiars en cas de complir al peu de la lletra la prescrita limitació de sis comensals al dinar de Nadal o al sopar de Cap d’Any. Ja no dic res de la frustració dels més petits quan s’assabentin que no podran assistir a la cavalcada de Reis. De tant sentir-ne a parlar per televisió, me n’imagino algun demanant-los a la carta una PCR, creient que es tracta de la joguina o el videojoc de moda...

Temps en el sentit climàtic: un altre desgavell. Si el virus ens va robar l’estiu, la meteorologia amenaça de malmetre’ns la nova estació. Acostumats darrerament a tardors benignes, d’una dolçor i un color de mel, com una pròrroga estival prolongada fins ben entrat l’octubre o més enllà i tot, aquesta ens ha sobtat des d’un principi amb pluges freqüents, temperatures per davall dels dos graus al Pont de Suert i unes mínimes en cotes altes de fins a cinc negatius, ràfegues de vent de quasi 100 km/h al Pallars i l’Urgellet, i tous de neu de més d’un pam a l’estany de Certascan o de deu dits al parc de Sant Maurici i al port de la Bonaigua (trec les dades de la informació que el 27 del mes passat donava aquest diari sobre els prematurs símptomes hivernals, amb el títol eloqüent de “La nevada més gran del setembre en 20 anys supera els 30 cm i causa les primeres allaus”). Va ser llegir-ho i posar-me a tremolar de fred.

Sort encara que diuen que enguany els boletaires tindran una bona temporada (dimecres ja vaig poder tastar uns rovellonets al Bellera). Ara, no sé si per anar-los a plegar, collir o caçar caldrà dur també mascareta. La qüestió de la distància de seguretat no compto que representi cap problema, perquè al bosc tothom va pel seu cantó, procurant que ningú vegi la mata acabada de trobar de camagrocs, rovellons o llenegues.