De costa a costa

El mateix cap de setmana –el passat– que ens despertàvem amb els matins emboirats i l’índex de contagi moderant-se, tot i que encara excessiu –boires baixes, índexs alts–, es produïen dues notícies històriques: per primer cop a la Lliga li xiulaven tres penals al Madrid en un sol partit i Joe Biden es proclamava president electe dels Estats Units. El derrotat Donald Trump, per més que li costi admetre-ho, pot anar guardant-se al calaix totes aquelles gorres de golf de visera llarga amb el lema Make America great again.

Com si ja no ho fos prou, de gran, aquell país, els habitants del qual tendeixen a confondre’n el nom amb el de tot el continent. Gran en el sentit de poderosa, com suposo que vol dir el marit de la soferta Melania, que un cop els desallotgin de la Casa Blanca comprovarem quant tarda a engegar-lo (un home així no es deu poder aguantar), perquè de gran en el sentit geogràfic n’he tornat a ser conscient aquests dies, mirant mapes dels cinquanta estats amb el color corresponent segons el partit vencedor a les urnes –blau els demòcrates, vermell els republicans–, que si no tens en compte l’escala podries arribar a pensar en unes dimensions com les de les peces de trencaclosques dels mapes comarcals de Catalunya, però que no tenen res a veure, ja que caldria multiplicar-ne la superfície per molt. Ho tinc present perquè l’hivern de 1983 vaig travessar per carretera aquella fenomenal extensió de punta a punta. Dos cops.

Jo tenia 25 anys quan vaig cometre una d’aquelles bogeries de joventut que si m’ho expliquessin d’algú creuria que no està bé del cap: tot sol, amb una motxilla i un talonari prim de travelers checks, emprenia un viatge d’un mes en autobusos de línia des de Nova York a Califòrnia, d’anada pel nord i el centre, de tornada vorejant la frontera mexicana i després Mississipí amunt. De dia explorant les ciutats per on passava i de nit dormint a bord dels llegendaris vehicles de la Greyhound amb lavabo incorporat. Fins a setze nits seguides sense jeure en un llit. Cada cop que ho recordo, m’admira la meva inconsciència d’aleshores. A sobre, va coincidir amb una terrible onada de fred àrtic que allà anomenen l’Exprés Siberià.

Ara, reclòs i ben escalfadet a casa, examino als mapes dels diaris el resultat als estats que vaig recórrer: d’un total de 22, a 11 hi ha guanyat Biden i a d’altres 11 Trump.