Filtrats i infiltrats

Observo que el funambulisme consistent a mantenir-se al govern i exercir alhora d’oposició no es practica només a la Generalitat, sinó que també es dóna a la Paeria, on durant el debat pressupostari hem vist els Comuns jugant a ser dins i fora al mateix temps (les assemblees les carrega el diable). En el cas de l’executiu català, ho ha confirmat la lamentable filtració a l’emissora amiga de l’esborrany del pla de desescalada. Davant del possible dubte sobre la identitat de la gola profunda, sobretot tenint en compte la greu situació pandèmica i que els dos socis hauran de seguir compartint taula rodona al saló Tàpies, només una pregunta en llatí: cui prodest. A qui beneficia? En el fons, a ningú. Per tant, més bé a qui pot perjudicar. Probable motivació: els nervis per les darreres enquestes. S’entén que les restriccions suposaven a certs sectors econòmics un patiment desesperant, però per a un polític a qui li toca prendre decisions la desesperació és mala consellera..., i pot portar un honorable conseller amb ganes de fer mèrits al partit a cometre desesperades deslleialtats.

Que n’hi ha que farien oposició interna i externa es veia a venir, sense necessitat de gaire clarividència, sentint les abrandades crítiques antigovernamentals d’una desbocada –desesperada?– Pilar Rahola, des de l’endemà mateix que el president Torra va haver de plegar. Sí, exacte, aquella loquaç senyora que, segons hem sabut per les escoltes telefòniques policials de l’operació Volhov, es queixava amargament a David Madí de sortir poc a TV3, sent com és ella l’única –segur?– en tota la cadena a defensar el projecte neoconvergent, demanant-li que intervingués al seu favor. En fi, si hi arriba a sortir molt... Temps enrere ja vaig denunciar aquí l’escàndol dels mítings partidistes de la periodista, a tota hora, per una televisió pública que hauria de preservar un mínim de neutralitat, en què aprofita per llançar vehements invectives contra els rivals, sobretot d’ERC.

Sabia amb qui parlava, és clar: el seu interlocutor, Madí, home fort a l’ombra del pujolisme renovat, té antecedents de sobres en aquesta mena de comeses. Quan jo col·laborava a Catalunya Ràdio, fa uns quinze anys, va pressionar –debades– la directora del programa perquè em fes fora, disconforme amb els meus comentaris... i això que aleshores els seus no governaven. Quina gent!