Els remers del Segre

Glossava dijous els tradicionals vincles amistosos entre els pobles rus i català, en particular lleidatà o ponentí, com vostès prefereixin, a propòsit de l’operació Volhov, que hauria destapat, a l’estil Anacleto, agente secreto, habitual als darrers informes dels serveis secrets espanyols a Catalunya, el compromís de Putin d’enviar-nos 10.000 soldats i un trineu carregat de rubles per garantir la viabilitat del futur estat independent. Uns vincles que podrien fins i tot justificar, en el cas de Lleida, l’agermanament amb Volgograd, l’antiga Stalingrad, en atenció al fet que la majoria de les nostres conciutadanes d’origen eslau procedeixen d’aquella ciutat rebatejada amb el nom del riu que la travessa, solcat antany per embarcacions tan rústiques com les que baixaven pel Segre: allà remers del Volga, aquí raiers del Pont de Claverol o Coll de Nargó.

La història ens ofereix un parell de precedents al respecte. El primer, la participació de militars i de material bèl·lic soviètics a la Guerra Civil, com els avions Mosca i Chato a què feia referència l’irònic comunicat replicant la notícia per part de l’ambaixada russa a Madrid, els funcionaris de la qual potser van sobreestimar les facultats dels destinataris de la nota, perquè per copsar la ironia cal un mínim d’intel·ligència. Si no és així, s’ho poden prendre al peu de la lletra. Per cert, Mosca era el renom dels caces monoplans Polikarpov I-16 i Chato dels biplans Polikarpov I-15, ja que aquests darrers no tenien morro (també en deien Gavina, per com les dues semiales superiors s’engalzaven al fusellatge).

Un segon precedent és la visita el 1925 de Francesc Macià a Moscou, buscant suports al complot de Prats de Molló. Al Kremlin els acollia Andreu Nin, membre del Komintern i traductor d’Anna Karènina (fa poc han premiat Andreu Bàrios, jove filòleg de Térmens, per la traducció de l’Eugene Oneguin de Puixkin). A Macià, lleidatà adoptiu, l’acompanyava el balaguerí Carner-Ribalta, de qui Fonoll publica ara les memòries inèdites El campanar abandonat, i que en un llibre anterior ja deixava entreveure que durant el trajecte nocturn de tornada a París des de la capital roja, el madur però encara ben plantat líder separatista va compartir compartiment (disculpin redundància... i irreverència) amb una bella senyoreta moscovita. Uns vincles profunds, ja ho veuen.