Paperetes-mascaretes-sagetes

Votacions per Sant Valentí, el màrtir que casava d’amagatotis els cristians perseguits per l’emperador Claudi, adaptació a la fe de la creu del culte al juganer déu grec Eros, que va pel món engegant sagetes amoroses: toca a qui toca, igual que el coronavirus.

Tot i que els catalans ho celebrem més per Sant Jordi, la festa dels enamorats corre el risc de convertir-se enguany en festa dels entabanats, per les enganyifes que algunes candidatures s’entesten a endinyar-nos.

La senyora Borràs, que presumeix d’idees independentistes “nítides” però no pot fer-ho tant de mans netes, vull dir que té cua de palla, o bé plom a l’ala, ara que estem evocant criatures alades, i es proclama en el títol d’un llibre recent “filla de l’1 d’Octubre” (jo només soc fill dels meus pares), anunciava l’altre dia que l’endemà de guanyar les eleccions declararà la independència.

Després va matisar que no aixecaria la suspensió de fa tres anys.

Ja és estrany que havent ostentat mentrestant el seu partit la presidència, no ho hagin fet encara.

Aquests són els “valents” que gosen titllar de covards la resta d’independentistes.

Per cert, sant Valentí es deia en realitat Valentinus, del llatí valens, pel valor que ell sí que va demostrar.

En fi, paraules, paraules, paraules...

Com quan als comicis anteriors Puigdemont va prometre que tornaria si el votaven.

Aquest cop no s’ha atrevit a repetir-ho, perquè hi ha rodes de molí que comencen a ser indigeribles.

Malgrat tot, es manté el perill de continuar una bona temporada amb simbolismes vacus i gesticulacions estèrils que la part més crèdula de l’electorat sobiranista s’empassa amb bona fe acrítica: digue’m que dilluns serem lliures, encara que sigui mentida.

La tardor del 2017 vam descobrir, decebuts, que ni Europa mouria un dit per la nostra causa, ni teníem estructures d’Estat preparades, començant per uns mossos que segons Trapero planejaven detenir president i consellers.

S’ha esmenat tot això, des d’aleshores? I doncs, per què persistir en l’autoengany? La independència s’ha d’anar construint, abans de proclamar-la.

I això només es pot fer des del Govern, motiu pel qual no s’entén la negativa anticipada de la CUP a integrar-s’hi, amb ERC i Junts, però ja se sap que les cupaires viuen al seu propi món, en una realitat paral·lela, i a l’hora de la veritat no s’hi pot comptar per a res.