Quin món tan bonic!

De visita urgent a Tolosa de Llenguadoc, el primer dissabte de vigència de la certificació digital d’haver rebut la doble ració de vacuna i –en teoria– estar ja immunitzat, al refectori del convent dels Jacobins ens trobem l’exposició Que de beau monde!, sobre un banquet de ringo-rango celebrat en aquella mateixa gran sala gòtica el gener del 1390.

Sí, un món bonic per als dos-cents afortunats participants a l’aristocràtica alifara, no tant per a la resta de contemporanis, que segons informa un dels cartells s’havien de resignar a una sòbria dieta de pa, llegums, algunes verdures, fruits silvestres, carns i embotits només de tard en tard, mentre que l’aviram es reservava per a ocasions molt especials. Els mateixos frares predicadors residents en aquella santa casa passaven, d’acord amb els preceptes d’austeritat propis dels ordes mendicants, amb un sol àpat diari, consistent sobretot en purés o potatges i una mica de fruita dolça o seca.

L’històric convit rememorat per la didàctica mostra de panells explicatius, objectes domèstics corrents a l’edat mitjana, documents manuscrits i una recreació prou fidel dels comensals (maniquins guarnits amb vestuari de l’època) asseguts en taules parades amb vaixelles coetànies d’estany, tot i que no se solien emprar ni plats individuals ni forquilles, només copes i ganivets compartits amb el veí d’estovalles, perquè era costum de portar-se les viandes a la boca amb els dits, va ser una iniciativa del comte Gastó III de Foix-Bearn, conegut com a Febus, arran de l’estada a la ciutat rosa del rei Carles VI.

El festí gastronòmic ofert per l’amfitrió a la comitiva reial i als nobles dels encontorns constava de set serveis.

El primer, a tall d’aperitiu, xarcuteria diversa i un vi amb sucre i espècies com gingebre i canyella anomenat hipocràs. El segon, patés de capó i pernil de senglar.

El tercer, enormes plates de perdius, cignes o faisans rostits.

El quart, cabra i cérvol a l’ast. El cinquè, compotes de fruites, taronges fregides i pastissos de crema.

El sisè, hipocràs roig digestiu i galetes tipus gofres.

Per acabar, això que als restaurants fins actuals denominen petits fours, gormanderies per picar durant la sobretaula. Per beure, uns vins més àcids i lleugers que els d’avui dia, de només sis o set graus.

Entretant, amenitzaven el xeflis ballarines, malabaristes, bufons i joglars.