El llac dels cignes

Holden Caulfield, el jove protagonista de la novel·la The catcher in the Rye, de J.D. Salinger, en català El vigilant al camp de sègol, una de les més llegides de la història de la literatura, amb 60 milions d’exemplars venuts, es passa l’estona preocupat –i preguntant-ho a qui es troba deambulant per Nova York– pel destí dels ànecs de l’estany de Central Park quan arriba l’hivern i se’n glaça la superfície. Alguns crítics han volgut veure en la inquietud obsessiva del noi una intuïció de com són d’efímeres les coses d’aquest món, a part d’incomprensibles o absurdes, etcètera.

A l’amic Joan Perelada, alcalde 24 anys de la Vall de Boí i actualment director del balneari de Caldes, li pregunto què en fan dels dos cignes blancs quan el complex tanca a la tardor i comença a fer tant de fred que sovint també es congela l’aigua del llac artificial on neden ara a l’estiu, elegants i impassibles, una de les atraccions del recinte arbrat ple de fonts entre els hotels i la Noguera de Tor. Les dues aus aquàtiques disposen d’una caseta de fusta sobre una illeta al centre del petit embassament, vora dos sortidors tipus guèiser que propulsen cap amunt uns dolls alts com cases de tres pisos.

Em respon que tan bon punt s’acaba la temporada i clausuren les instal·lacions fins a la primavera, s’emporten els dos animals al Centre de Fauna del Pont de Suert, on passen els mesos de temperatures més baixes, que a la capital de la comarca no ho són mai tant com allà dalt, a 1.500 m d’altitud.

També m’explica que no formen una parella convencional sinó que es tracta de dues femelles, tan ben avingudes que tres anys enrere l’aleshores alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, arran d’una visita al balneari, va fer enviar per fecundar-les un mascle d’alguna reserva zoològica de la seva ciutat, però es veu que l’intrús no els va caure en gràcia, el tenien arraconat, li feien la vida impossible i al final es va morir.

En una espècie tan relacionada simbòlicament amb l’erotisme –el mite grec de Leda i el cigne que ha inspirat pintors i poetes, la imatge fàl·lica del coll llarg– però caracteritzada alhora per la monogàmia i la fidelitat des que s’aparellen fins que la mort els separa, a què podia deure’s un rebuig tan rotund? No compto pas que a la condició de madrileny del nouvingut, potser més aviat a la de mascle: on va, ara, aquest?.