Saint-Tropez, 1955

L’estiu passat em referia aquí al cas insòlit d’escriptors propietaris d’un Porsche o un Jaguar. Pere Rovira em replicava que no deu ser tan infreqüent, ja que ell va tenir un Porsche, com Baltasar Porcel, i feia poc s’havia comprat un Jaguar (de segona mà). A La novela de la Costa Azul, de Giuseppe Scaraffia, recull d’anècdotes protagonitzades sobretot per gent de lletres al tram de litoral entre Marsella i Menton, apareix una Françoise Sagan de només 18 anys baixant a tot drap des de París per la Nationale 7, una matinada de juny del 1955, al volant d’un Jaguar X 440 de color negre, comprat amb els drets d’autor de Bonjour, tristesse, que li permetrien també d’adquirir un habitatge de tres plantes vora el mar a Saint-Tropez, aleshores encara un aïllat poblet de pescadors que començava a atreure famosos. Allí passaria tot l’estiu amb una colla de convidats –un altre escriptor, un compositor, un pintor, un director de cinema, un periodista, una cantant–, vestits informalment per a l’època, amb camiseta i texans, calçats amb unes espardenyes tipus gladiador denominades spartacus que esdevindrien típiques d’aquella localitat turística. I sense respectar cap horari, de manera que s’enllitaven a l’alba després de menjar un croissant acabat de sortir del forn i beure una última copa de xampany. La jove novel·lista, sempre morena i despentinada, fumava un Kool rere l’altre, de forma compulsiva, igual que conduïa, parlava, buidava ampolles de whisky o feia l’amor, canviant contínuament de parella. Quan li cedia l’eufòria, es tancava a la seva habitació a llegir o provar d’escriure. Als seus amics els exigia desinterès, qualitat entesa com la suma de bondat i generositat, i sentit de l’humor. Combatia amb riallades la seva profunda malenconia. Menava tant el Jaguar com una llanxa motora amb els peus nus o amb les espardenyes descordades igual que si fossin xancletes. Avui, si la veiessin els gendarmes, li cauria una multa. . Quan Roger Vadim estava rodant a Saint-Tropez I Déu va crear la dona, una tarda que havia anat a passejar el gos a la platja, la Sagan es va creuar amb Brigitte Bardot, que s’havia comprat també una caseta al poble, perquè estava enamorada d’un Jean Louis Trintignant que hi passava algunes temporades. Les dues joves sentien admiració mútua, però gairebé no van gosar dir-se res. En el fons, eren unes tímides.