Balaguer, 1968

Rellegint, quatre dècades després, Testament a Praga, publicat el 1971 per Tomàs i Teresa Pàmies –pare i filla–, amb motiu d’haver tornat aquest agost a la capital txeca, transcorreguts trenta-un anys de la darrera vegada (la primera, tot sol, amb Interraïl, a principis dels vuitanta, encara sota la bota soviètica, i la segona el 1990, als pocs mesos de la caiguda del Mur, amb una colla d’amics en una furgoneta llogada, entre els quals l’actual paer en cap Miquel Pueyo), ensopego amb el comentari escrit per l’aleshores exiliada Teresa –si bé ja a París– sobre la inauguració de l’anomenat Parador Colaborador “Conde Jaime de Urgel” al seu Balaguer natal, el setembre del 1968, per part del ministre Fraga Iribarne (atenció: Fraga, no Praga), rebut per l’alcalde Andrés Viola, que lluïa per a l’ocasió faixí de seda i ulleres negres, i que va obsequiar l’hoste amb les claus de la ciutat. “No sé pas què n’havia de fer, de les claus”, ironitza la coautora. . Per començar, corporació en ple i ministre s’adreçaven al santuari del Sant Crist. “No van pujar de genolls, sinó en cotxe.” Els hi esperava el bisbe de la Seu, també amb ulleres negres, “perquè això de les ulleres negres s’ha posat de moda”. Havent besat els peus del crucificat, van baixar a veure les restes arqueològiques trobades al molí del Comte i a signar el Llibre Verd on consten els fets més destacats de la història local d’ençà del 1630. Alcalde i regidors van demanar a l’il·lustre visitant el trasllat de les despulles de Jaume el Dissortat des de Xàtiva. La resposta: “No habrá dificultad en conseguir que el buen Conde descanse definitivamente en la tierra de sus mayores.” Sort que no hi hauria dificultat, perquè encara són on eren. Formulada la promesa, en un apart amb José María de Porcioles, notari a Balaguer i president de la Diputació de Lleida, abans de ser alcalde de Barcelona, “van parlar de negocis, o sigui: de l’hotel turístic en el qual, segons diuen, ha invertit un ronyó l’altre Viola”. Joaquín Viola, procurador a Cortes i també futur batlle barceloní. Tot seguit, missa a Santa Maria i “escalivada amb xampany”. Entre altres menges, se suposa, malgrat que la Pàmies no ho aclareix, perquè albergínia i pebrot escalivats, ni que sigui sobre una coca, no semblen un dinar prou digne per tot un senyor ministre, encara que es guarneixin amb algun tall de llonganissa.