Atlètics guerrers

Les figures de bronze d’Indíbil i Mandoni tornaran a lluir el tipus sobre la peanya de l’Arc del Pont el pròxim 10 de desembre, un cop restaurades a Sant Cugat. No sé si, a casa de nou, algun bromista els posarà altra vegada una mascareta. A més de valents, fins i tot temeraris –“llamp de les batalles”, designa el segon Àngel Guimerà–, els dos cabdills ilergets eren també uns grans esportistes, sobretot Indíbil, a qui, segons mossèn Manuel Guallar, li esqueia força el nom, perquè Titus Livi l’anomenava Indebeles, que en llatí significa “no dèbil”, per tant fort.

I el seu col·lega no li havia d’envejar res, quant a constitució física. De fet, a la referida doble escultura de cos sencer se’ls veu fibrosos i musculats, com si freqüentessin el gimnàs. Al poema èpic Punica, el cònsol romà d’origen bètic Sil·li Itàlic, deixeble de Virgili, dedica uns quants hexàmetres al parell de regulus o reietons de l’espasa falcata, les cadenes trencades i la llança –robada el 2017 per un desaprensiu– en el llibre XVI, a partir del vers 276 (per si algun lector escèptic es vol entretenir a comprovar-ho), a propòsit de la seva presència en uns jocs funeraris a Cartago Nova, l’actual Cartagena, l’any 206 aC, una mena d’olimpíades peninsulars a què cada tribu o nació enviava diversos representants.

En concret, els fills de la “bellacis Ilerdae” o bel·licosa Lleida seleccionats per prendre-hi part van ser, d’una banda, Lamus i Sícoris, en la modalitat de cursa pedestre, en què es veurien superats per un corredor xativí –natural de Xàtiva, s’entén–, i de l’altra Ilerdes i el mateix Indíbil, al llançament de dards, prova guanyada per un tal Brumus, originari de les ribes del Tajo que obtindria com a premi una esclava, hàbil a acolorir la llana amb púrpura africana. Només hàbil en això? Ilerdes hi queda segon i s’endurà un jove esclau prou àgil per atrapar totes les daines (no crec que es tracti de cap eufemisme críptic). Aquest Ilerdes era tan bo, en la seva disciplina, que acostumava a encertar ocells al vol amb els dards.

N’havia après apuntant a la diana en algun pub d’Ilergècia? Pel que fa a Indíbil, no va ser capaç d’abatre l’au que li feia de blanc, però per compensar el seu trist paper a la competició, Sil·li Itàlic el qualifica d’insigne domador de cavalls: “insignis equorum imperat.” Potser hauria merescut més aviat una estàtua eqüestre.