Port del pirata

Per a alleujament dels fidels que temien la supressió del bisbat de Solsona, integrades les seves parròquies al de Vic, arran de la fugida romàntica de monsenyor Novell, futur pare de família, un altre pare, el Sant Pare, ha designat nou titular de la seu vacant uns quants mesos, no gaires: un càsting ràpid, tenint en compte els terminis eclesiàstics, que solen prendre com a punt de referència l’eternitat. De nom Francesc Conesa, és il·licità, vull dir d’Elx, la ciutat de la dama i les palmeres (el gentilici elxà, admès pel diccionari, no sona ni de bon tros tan distingit). D’entrada s’agraeix que domini la llengua del país –dels Països–, en aquest cas la suggestiva variant meridional: puix parla català, Déu li doni mitra.

catalana. Té previst de prendre possessió al març, potser a l’espera que la boira i la pandèmia escampin una mica. Estava destinat a Menorca, en principi més a resguard del virus, malgrat el turisme.

Un canvi notable, no sé si gaire positiu, almenys a nivell paisatgístic, idèntic a l’emprès al seu dia per Antoni Deig, procedent també de la diòcesi menorquina i que tan bon resultat va donar. De veure el mar per totes bandes a viure terra endins. Això ara, no abans.

Molt abans. A País barroc, l’escriptor solsoní Raül Garrigasait rememora quan anava amb son pare a buscar fòssils de trilobits, espècie oceànica extingida, a la serra del Port del Comte. Pensar que aquells cimals havien estat submergits li fa sentir “una esgarrapada per dins”.

No pas aleshores, doncs, l’actual port de muntanya, amb els vessants foscos d’avets, que acull una estació d’esquí, sinó d’alguna manera un port de mar, tot i no existir encara naus per amarrar-hi. Si s’hagués mantingut així, en comptes del noble al topònim hi figuraria un tinent de navili o un capità de fragata o un almirall o qui sap si un bucaner amb patent de cors reial, disculpin el frívol exercici especulatiu d’onomàstica geogràfica.Garrigasait no exagera. El passat 10 de novembre, la premsa recollia la troballa de 450 fòssils marins a Odèn, als peus del Port del Comte, confirmant que el nord crebantat del Solsonès havia sigut temps enrere –període triàsic– una platja d’aigües càlides.

Entre els exemplars identificats d’aquell antic paradís tropical, molts peixos i bastants bivalves: on avui cultiven tòfones, fa només 240 milions d’anys s’hi podia criar ostres.