Més que un “clube”

Què coi devia fer diumenge un petit autocar Mitsubishi blanc i blau del Futebol Clube Pinheirense, aparcat buit al carrer Pablo Picasso de Bell-lloc d’Urgell? I què coi hi feia jo voltant pels afores del poble del campanar lleig i les dones guapes (sinó totes, la majoria)? En el meu cas, passejar sense rumb mentre prenia el sol i buscava inspiració, perquè darrerament fa l’efecte que tinc les muses confinades per l’òmicron.

Al mòbil mateix em vaig entretenir –qui no té feina o pentina el gat o navega per internet– garbellant informació sobre l’equip propietari del vehicle i la localitat portuguesa a què pertany (hi ha un altre Pinheirense al Brasil, però em va semblar una opció a descartar, per encara més insòlita). Fundat el 1967 i entrenat per un tal Pedro Silva, aquest FCP ocupa ara mateix el quart lloc a la classificació del seu grup d’una categoria regional, després de guanyar els dos últims partits. La camiseta blanc-i-blava, com donava entenent la decoració de l’autocar, recorda la de l’Espanyol. També hi apareix la llista dels integrants de la plantilla o “elenco”, que diuen ells. Tots del país, pels cognoms, que em fan pensar en cantants de fado.

La localitat és Pinheiro de Bemposta, topònim traduïble com a Pi de Ben Posada, i que remet a un d’aquests arbres que antigament s’alçava, enorme, en un marge del camí ral entre Porto i Coïmbra, dalt d’un turó amb vistes a la mar llunyana. Comarca d’Oliveira de Azeméis, districte d’Aveiro. Uns 3.500 veïns al darrer cens. Miro si algun de famós pel motiu que sigui. Dels actuals, no en trobo cap, però dels pretèrits un parell de comarcans il·lustres nascuts a finals del XIX. Un premi Nobel de Medicina i un altre que va estar a punt d’obtenir el de Literatura. El primer, António Caetano de Abreu Freire Egas Moniz, suposo que simplement doctor Egas per als íntims, psiquiatre i neurocirurgià guardonat per l’acadèmia sueca el 1949. El segon, José Maria Ferreira de Castro, periodista que el 1930 va entrevistar en exclusiva a Dublín l’Eamon de Valera, líder del Sinn Fein, i autor d’unes quantes novel·les d’èxit, sobretot A selva, ambientada a l’Amazònia, que li va valer crítiques favorables fins i tot del New York Times, l’interès de Hollywood i la candidatura al Nobel. Confesso que no n’havia sentit a parlar mai. I encara hi ha qui acusa el futbol de fomentar la incultura...