Alfarràs

Ciclotímics com som els naturals d’aquest terrer ponentí, que passem en quatre dies de la depressió col·lectiva i la consegüent jeremiada pel poc que ens valoren o estimen Panadella enllà –Any Viladot– a l’eufòria generadora d’expectatives potser desmesurades, no només de caràcter anímic sinó també turístic i econòmic –Os d’Or a la Berlinale per la pel·lícula Alcarràs–, em fa una mica de por que no estiguem revivint tots plegats un nou episodi del conte de la lletera, en aquest cas de la presseguera. Vull dir que, a banda de la comprensible injecció d’autoestima i orgull, no compto que aquest èxit cinematogràfic tingui cap repercussió en el preu de la fruita. Fet que no lleva, naturalment, importància a una fita que no exageraríem gaire de qualificar d’històrica, pel que suposa de reivindicació d’uns paratges sovint absents en l’imaginari català, de la llengua i el deix dialectal que s’hi parla, de la pagesia, d’unes formes de treballar, de viure, de relacionar-se, de menjar. Ai, aquelles caragolades campestres, aquelles cassoles de tros: com les enyoro!

D’entre les nombroses lloances a la premsa, subratllo la signada en aquest diari per la companya Anna Sàez, quan observa que “la família Solé del film és la nostra i els seus estius collint fruita també els nostres”, a més de la publicada a La Vanguardia per l’alcarrassí Josep M. Estela, flamant comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, que acabava citant l’elogi de Ciceró a l’agricultura com la professió de l’home savi i senzill, la més digna d’un home lliure.

Declarava la directora Carla Simón que, al marge dels orígens familiars a la vila, es va sentir atreta per aquest escenari pel seu nom. La força del topònim. Potser no el més idoni per ser pronunciat arreu del món (també a Hollywood, la nit dels Oscar?). Alcarràs provindria de l’àrab al-karaz, que significa el cirerer. I afegia que li agradaria rodar un altre cop a la zona. Els possibles títols no se’ls acabarà: Alfarràs, Almenar, Almacelles, Albatàrrec, Alguaire, Almatret, Alcoletge, Alpicat, Alcanó, Albesa, Algerri, Alfés, Albagés, Alamús, Albi, Albelda, Alcampell.. fins i tot Arbeca, que ve d’Albirka.

Dissabte s’estrenava una altra cinta, Tros, ambientada al Segrià, concretament a Alcanó i Sarroca de Lleida. Coincidència o no amb el que referia més amunt, el poble fictici on transcorre l’acció s’anomena Alcastrer.