Terra de frontera

Significativa curiositat etimològica: Ucraïna en rus significa frontera i en ucraïnès país. La diferència deu obeir a les dues visions contraposades d’aquella entitat nacional des d’un cantó i altre de la ratlla al mapa. Als ulls inexpressius de psicòpata de Putin, una invenció leninista que aspira a anul·lar o dissoldre, incorporada per la força a la mare pàtria. Quin perill, això de confrontar amb uns veïns que no et reconeixen la personalitat pròpia, ni la sobirania o capacitat per prendre decisions pel teu compte, imbuïts d’un caràcter bel·licós i agressiu, nostàlgics d’imperis guanyats a foc i perduts causant-los un trauma encara no superat. Els catalans prou que ho sabem. Per això sentim tanta empatia pels pobres ucraïnesos i ens emociona la seva heroica resistència, encapçalada per un president que, en comptes de fugir, tot i ser conscient que li volen fer la pell, s’ha quedat a plantar cara. Algú dubta que, si l’1-O haguéssim persistit en la nostra determinació, les autoritats espanyoles haurien recorregut als tancs com a últim remei per retenir-nos? De fet, ja en vam tenir un tastet, del que ens esperava. Amb l’agreujant, al contrari d’aquests dies, d’un concert de les nacions convertit en concert de vent, limitant-se a xiular. Crua geoestratègia.

La brutal ofensiva del paranoic Vladímir ha sigut condemnada per tot el ventall polític, amb l’excepció de l’extrema dreta que n’admira l’autoritarisme i una extrema esquerra despistada que s’obstina a cantar l’havanera: “Tingueren la culpa els americans.” Com si els russos haguessin de ser els bons de la pel·lícula només perquè fa un segle van protagonitzar una revolució, que per cert acabaria constituint una de les pàgines més fosques de la història. Alguns argüeixen que l’OTAN n’és igualment responsable, ignorant que si no fos per la seva empara les tropes del sonat del Kremlin no s’aturarien fins a Berlín, París o Gibraltar. Ànimes de càntir o rovellats simpatitzants d’un comunisme dictatorial que han tingut la sort de no patir, es queixen que ens amoïnem per aquest conflicte armat quan n’hi ha d’altres arreu del planeta, sobretot a l’Àfrica. Però resulta que, tot i ser molt lamentables, cap no fa témer que pugui desencadenar una Tercera Guerra Mundial com el que assola una terra convertida ara mateix en frontera entre democràcia i tirania, entre civilització i barbàrie.