Primavera de colors

Esclat de calors i colors després d’un inici d’estació grisenc, encadenant cels tapats i precipitacions freqüents, si bé de saó reduïda, quatre gotes per sessió, més empipadores que efectives. La refulgència vegetal dels camps, tendresa i intensitat clorofíl·lica en parades de sembrat i marges coberts d’herba al secà (una mica menor el contrast estètic en plantacions d’arbres fruiters del reg), finalment assolida a base d’acumular registres pluviomètrics discrets, s’esvaeix en unes quantes estones de temperatures altes abans d’hora, que deixen el paisatge rostit. El país és així. Me n’adono un cop més, tornant d’un breu periple per terres gascones: el verd comença als Pirineus, tal com enunciava el títol d’una pel·lícula justament “verda” dels nostres anys joves, percebuts cada dia com a més remots. El país és així i tot indica que anirà a pitjor, en aquest sentit i em temo que en molts d’altres. Coincidint, i alhora potser compensant-ho, amb aquest cromatisme interruptus primaveral del nostre entorn botànic immediat, la galeria Indecor, al número 23 del carrer General Brito de la ciutat de Lleida, vora l’hotel Zenit, presenta fins a finals de juny la ja clàssica exposició anual de mestres ponentins del segle XX, amb alguna tímida incursió al precedent i al posterior. Mig centenar de quadres escollits del fons propi de la casa, oferts a l’admiració del públic en horari comercial i a la seva compra, en cas d’entendre’s en el preu, tampoc tan desorbitat, sempre més segur això que invertir en criptomonedes.

Per ordre cronològic aproximat: estampes holandeses i de la sierra del Guadarrama de Jaume Morera; vinyes de Vinaixa i molins de vent mallorquins de Gili I Roig, a més d’un retrat de senyor distingit amb pipa, bastó i bombí; esbossos i il·lustracions d’elegants dames parisenques i manolas amb clavells al cap de Xavier Gosé, surrealismes lírics de Garcia Lamolla, un llamp vermell de Viola, el poblet francès de Moret-sur-Loing d’Albert Vives, Ernest Ibáñez per partida triple, edificacions quasi cubistes de Pizarro, una dotzena d’abstraccions de Guinovart, litografies de Joan Pons, un oli sobre planxa metàl·lica de Rosa Siré, collages del pontsicà Joan Pere Massana,aquarel·les domèstiques d’Ureña, els típics gossos de Gregori Iglesias, esquemàtics rostres encesos de Perico Pastor, tan acolorits que semblen acalorats...