La reina dels Pirineus

D’ençà que el govern francès ha reobert la frontera del Portilhon, tancada més d’un any per “amenaces terroristes”, tinc pendent de tramuntar aquell port de muntanya, tornant de l’excursió que procuro organitzar sempre que puc gaudir d’una breu estada en terres araneses, seguint un circuit amb inici a Eth Pònt de Rei, passat Lés: catedral de Sant Bertran de Comenge, basílica romànica de Sant Just de Valcabrera, vila termal de Luixó o Luishon, en francès Luchon o encara Bagneres de Luchon, retorn a Bossòst per l’esmentada carretera internacional, un centenar de quilòmetres tot sumat.

Unes ganes que s’han vist força augmentades arran de la lectura de Lilinne i les bombolles de sabó, una bona novel·la del manresà Jordi Estrada ambientada a la referida localitat de topònim incert, o més aviat múltiple, mereixedora del títol turístic de La Reine des Pyrenées, on l’estiu de 1872 van acudir a prendre les aigües l’escriptor Gustave Flaubert i la seva neboda Caroline, a qui l’oncle s’adreçava amb el diminutiu afectuós de Lilinne. Una obra literària que entreté i fa pensar, basada en el fet real de les vacances en aquella població planera envoltada de cims de l’autor de Madame Bovary, acompanyat de la jove filla de sa germana, per inventar-se a partir d’aquesta certesa històrica una ficció que combina ingredients amorosos i d’intriga criminal, en un escenari molt ben recreat de balnearis, fonts, parcs, boscos, passeigs, hotels, xalets, casinos i cafès, freqüentats per la burgesia de l’època.

Al capítol cinquè se’ns dona una informació que d’alguna manera interpel·la els lleidatans. Sabíem –llegenda no pas urbana sinó romana– que, després de la crucifixió de Jesús, Herodes era desterrat de Judea per l’emperador Calígula i que, tip de rodar món, vindria a parar a Ilerda, amb la seva esposa Herodies i la filla d’aquesta, Salomé, la mateixa noieta capritxosa i consentida que, havent impressionat el padrastre amb les seves sensuals ballarugues, li demanava –i obtenia– la testa del Baptista en una safata. Un matí d’hivern, dansant la pèrfida princesa sobre la superfície glaçada del Segre, la pista efímera cedia i una penca de gel li tallava el coll. Allò que ignorava, i el llibre d’Estrada ho recull, és que els antics rei i reina dels jueus acabarien els seus dies a Luixó. No és pas mal lloc per retirar-s’hi, com bé intuïa Flaubert.