Fosca verdor

Una bona alternativa a acudir a la manifestació-acte d’inquisició de la Diada que convoca a Barcelona una cada cop més agra ANC que ja no té res a veure amb aquella entitat unitària, amable i transversal dirigida per Carme Forcadell que aplegava multituds, manipulada ara per alguns que no han paït la pèrdua de la presidència de la Generalitat, convençuts de sempre que Catalunya els pertany, és pujar a la Vall Fosca, que enmig de la sequera general del país presenta una botànica de verdors intenses, gemmades, a més d’una notable collita de bolets, suposo, tot i que aquesta informació els veïns se la guarden, perquè contràriament a la resta de comarques, incloses les de muntanya, s’hi ha registrat l’agost més plujós des del 2007. Una capçalera del Flamisell amb pluviometries generoses, en efecte, que justifiquen el renom popular de “l’orinal de Nostre Senyor”, entès com és obvi en un sentit hídric i no escatològic, en tot cas simpàtic. Com si allà dalt encara fossin al maig.

Com si aquells bucòlics paratges s’haguessin mantingut a recer dels rigors caniculars que han rostit i pintat de castany els vessants boscosos d’altres zones pirinenques i alpines, tal com he tingut ocasió de comprovar fa poc a la vall d’Aosta, a la regió dels llacs del nord d’Itàlia o a les Dolomites. Un segon motiu, complementari de l’anterior, per viatjar al municipi pallarès que s’estén per damunt de Senterada, és visitar a la central de Capdella, annexa al Museu Hidroelèctric, que també val força la pena, una exposició oberta fins al 16 d’octubre sobre indumentària tradicional a la contrada, a partir de notes de camp del folklorista Violant i Simorra. Fotografies d’època, documents, maniquins, cartells, estris i materials de confecció, peces de calçat o de roba que ja ningú no porta de normal, com espardenyes, avarques, socs o sipelles, així com barretina o gorra musca, faixa, calçons, calces curtes i calcilles, gec, armilla, peials, tricot, capa i morralet (els homes) o cosset, cotellons, gipó, sac, mocador de pit o de cap, manteleta, davantal amb butxaca i caputxó (les dones).

La mostra es titula Enfilant l’agulla i penso que justament caldran una agulla ben llarga i molts rodets de fil per recosir un independentisme avui dia segrestat en part per uns quants exaltats i aquells que per càlcul partidista donen cobertura a les seves bravates forassenyades.