Obres són amors

Em va semblar llesta i valenta Marta Vilalta quan, la vigília de la Diada, rebatia els ximplets que al Fossar de les Moreres imprecaven els seus companys de partit amb un oportú “Mentre crideu, nosaltres treballem per la llibertat”. Bé, això mateix, que cridin fins a quedar-se afònics, si cridar els fa feliços, ja se sap que, com diu el refrany, brams d’ase no arriben al cel, però la llàstima és que alguns crits poden confondre i desorientar, com cants de sirena, els navegants cap a Ítaca.

No tant cridar i més treballar, doncs. Per la llibertat o per qualsevol altra bona causa. Poques hores abans ens assabentàvem de la defunció d’algú que se n’havia fet un tip, de treballar: Àngel Velasco, propietari de Torrons Vicens d’Agramunt. I l’endemà mateix se’ns moria un altre pencaire impenitent, el cuiner balaguerí Josep Maria Morell. Tots dos hauran deixat una forta empremta. Tots dos, dins dels àmbits professionals respectius, han contribuït al benestar i la prosperitat –i la felicitat palatal, grata coincidència– d’un país que si ha sobreviscut a tantes penalitats històriques és gràcies a l’esforç de persones com ells, la majoria de vegades anònim, d’altres per sort reconegut, com en el seu cas, no pas per la cridòria estèril d’uns quants fanàtics sense solta ni senderi. Perquè, tornant al refranyer, en aquest supòsit em temo que traducció literal del castellà, “obres són amors, i no bones raons”, una màxima que podria ser igualment enunciada com a “fets i no paraules” o bé “pel fruit es coneixen els arbres” o encara “bons desigs però les obres al mig”.

Amb el senyor Velasco havíem coincidit un parell de cops mesos enrere. Se n’havia sortit pels pèls de la Covid i estava pletòric, il·lusionat amb un reguitzell de nous projectes. Era el típic home fet a si mateix, començant des de baix de tot, a base de posar-hi hores i més hores de feina que li havien permès de bastir un autèntic empori. Amb lo Morell feia quaranta anys que ens coneixíem i érem amics, després d’haver col·laborat en un munt de projectes: llibres, xerrades, articles, programes de ràdio.. Infatigable i entusiasta, sempre a punt, no tenia mai un no per a ningú. Els darrers temps havia passat un calvari, per les malalties de la filla amb desenllaç fatal, de la Magda i ara la seva, però intentava mostrar-se animat i actiu. Ens trucàvem sovint. El trobaré molt a faltar.