Olla de rics

El grill ha callat. Deu ser que ja ha lligat. Dono per bona la hipòtesi que aquests animalons canten perquè estan en zel.

I com en canten, de fort, els podrits! Més que cantar es veu que es freguen, com si toquessin el violoncel, amb les èlitres o ales de davant. Sembla estrany que tan diminuts, dos centímetres el més corpulent, siguin tan sorollosos. Potser la closca els fa de caixa de ressonància.

Quina saragata tota la nit, a aquest del jardí de casa, a què em referia fa quatre setmanes, culpable d’alterar-me el son mentre la calor obligava a dormir amb les finestres obertes, prou que li ha costat, de satisfer el desig. Suposo que ja anava per conco. Gaire guapo no ho devia ser, almenys vist amb ulls d’una espècie en teoria més evolucionada, com la humana, per bé que això de vegades resulti discutible, vull dir l’evolució, no la bellesa física (en la bellesa moral o interior no hi entro).

Encara rai que era un de sol, el cantaire. Si se n’arriba a ajuntar una colla, el discordant orfeó hauria condemnat a l’insomni tot el barri. Una autèntica “olla de grills”, expressió popular que pressuposa la incapacitat dels ortòpters per harmonitzar les seves veus.

Olla entesa com a recipient panxut amb anses o també com el menjar que s’hi cuina, tenint en compte que aquests insectes són comestibles, molt del gust dels orientals, fregits o a la graella, al grill que en diuen als restaurants: grill al grill. Sens dubte menys nutritius, els infatigables del cric-cric, que no un ric. Una altra dieta inusual, revelada dies enrere per Anna Gabriel, quan tot just després de comparèixer davant del jutge Llarena (per molt que s’omplin la boca de desobediència i rebel·lia, les cupaires acaben passant com tothom per l’adreçador), animava els companys a “menjar-nos els rics”.

Bon profit! Decidida a practicar l’antropofàgia sociopolítica, postrema fase caníbal de la lluita de classes, per trobar prou aliment la noia es podia quedar a Madrid, que concentra el 65% de les grans fortunes del regne, o adreçar-se a Andalusia, destí futur d’adinerats catalans, o encara millor no haver abandonat l’exili a Suïssa, on abunden els milionaris, malgrat que les autoritats helvètiques propugnen ara la dutxa en parella, pràctica que potser no rebaixarà el consum energètic però augmentarà l’erotisme. En el fons, sospito, no tant una qüestió d’estalvi com de vici.