Inventari de nostàlgies

Tanca Duralex, la marca mítica de la nostra infantesa, adolescència i primera joventut (alguns anem ja per la sisena o setena). Sí, la dels plats i vasos de vidre amb fama d’irrompibles, que al principi baixàvem d’Andorra. El motiu: l’ascens estratosfèric del preu del gas destinat al forn que treballa a més de 600 graus.

La fàbrica és a Orleans, ciutat francesa cèlebre a causa d’haver sigut redimida l’abril del 1429 del setge dels anglesos per una noieta enviada per Déu que es deia Joana d’Arc: de la donzella d’Orleans a la vaixella d’Orleans. Aquells plats i vasos resistents a qualsevol cop, cridats a substituir en les nostres cuines els atuells de terrissa de tota la vida, igual que la fòrmica hi relegaria la fusta, podrien figurar a la llarga llista de referents testimonials d’una “època bigarrada i absurda”, els anys setanta del segle passat, que Ferran Sáez rememora amb nostàlgia i una ironia no exempta d’afecte a Acaçar la boira, obra de lectura amena i suggestiva, intel·lectualment estimulant, sobretot per als veïns d’una certa edat d’aquest Salvatge Oest, que sens dubte s’hi reconeixeran. Paisatges, objectes, modes, costums, locucions, vivències, actituds, maneres de pensar i de viure que ara potser ens semblen superades, remotes, però formen part de la nostra memòria personal i col·lectiva, en què han deixat una petjada inesborrable, encara que faci temps que no ens en recordem.

El filòsof i escriptor de la Granja d’Escarp sí, gràcies a una retentiva i una capacitat d’observació excepcionals. Les cuques de llum, els ovnis que ens sobrevolaven moltes nits, com els avions amb hostesses massa maquillades, els cigarrets mentolats, els pijames per postres, els mobles modulars de metacrilat, el marxisme, el bicarbonat, el visó de Laura Antonella a Malizia, els escuradents penjant dels llavis, la pinta d’alumini a la butxaca posterior dels pantalons acampanats, les cadires de bova amb les potes retallades per prendre la fresca al carrer, les conilleres a les golfes, els dormitoris gèlids, ràdio Pirenaica, les Selecciones del Reader’s Digest, els motocultors, el tonto del poble i alguns dialectalismes com sisquere, broma en comptes de núvol, canella per aixeta, batxiller per tafaner o auberge per préssec. Això només és un tastet.

El plat sencer, no pas de vidre industrial sinó de porcellana fina, el trobaran al llibre.