Desengany? Un any (i multa)

Diumenge, el col·lega Zaballos exigia als polítics independentistes que reconeguin d’una vegada la veritat del succeït fa cinc anys, per molt dolorosa que sigui. I sobretot que no ens enganyin més. M’afegeixo a un prec tan raonable. Ara bé, jo diria que la veritat la tenim davant del nas. Només cal voler veure-la. I que a aquestes altures tan sols continuen enganyats aquells que es deixen.

Una veritat, en efecte, dolorosa, però a la vida les coses són com son i s’han de prendre tal com venen. Per canviar-les quan es pugui. El contrari és l’autoengany, encara pitjor, perquè negar la realitat mena indefectiblement a la frustració, col·lectiva i individual.

Sembla el cas de Francesc Serés, que ha publicat una novel·la lamentant-se de la suposada “traïció” dels promotors del Procés, que l’escriptor de Saidí es pren com una ofensa personal: fixeu-vos què m’han fet, aquella colla, quin desengany intolerable, imperdonable.. Ho trobo egòlatra i infantil. La veritat potser és més simple: ho vam intentar i no va ser possible.

De vegades passa. No sempre es guanya. Ni estàvem prou preparats, ni vam calcular bé la reacció espanyola –i mira que hi ha antecedents històrics–, ni vam ser capaços de sobreposar-nos a les pressions i les presses dels més abrandats, almenys de boqueta. Improvisació i urgències autoimposades: què podia sortir malament? La veritat, molt resumida, no és cap altra. Una victòria moral i una derrota fàctica. I com més tardem a admetre-ho, més costarà la remuntada.

Seguir proclamant que ho tenim a tocar, que només és qüestió de bufar i fer repúbliques, resulta fals i contraproduent. Podria entendre el plany amarg de Serés i tants d’altres si els dirigents que segons ells ens van aixecar la camisa n’haguessin sortit indemnes. Però no és així i molts ho han pagat amb presó, exili, multes, inhabilitacions.

L’últim, fins ara, Bernat Solé, delegat del Govern a Lleida. Un any sense càrrec i sanció de 16.800 euros, acusat d’haver permès posar les urnes l’1-O al municipi de què era alcalde, Agramunt. Se’l trobarà a faltar, per la voluntat de servei demostrada, pel rigor i la capacitat de treball, lideratge i empatia, per l’autoexigència màxima, per la fonda empremta que en poc temps haurà deixat. Comparant-ho amb el seu sacrifici, què han fet molts d’aquests que no paren de queixar-se i es declaren tan decebuts?.