A toc de campanya

El diumenge 15 de gener, Maria Molina ens descobria en aquest diari la història de Julia Bonales, campanera a la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp a principis dels setanta. Nascuda a Madrid en 1932 i refugiada a la capital del Jussà durant la guerra, vivia en un diminut habitatge dalt del campanar trempolí amb el seu marit i dues criatures. Feia sonar les campanes i netejava l’església. Apreciada també per la seva traça confegint flors de tela i paper, que bastants conveïns llueixen encara a la solapa, va morir el setembre passat, als 90 anys. Explica el seu fill, Julio Bailac, que per causa de l’ofici matern i l’insòlit domicili familiar, al col·legi li deien “Din-don”. Suposo que els mestres no el castigaven si mai feia campana a classe. Era l’únic alumne que ho podia justificar.

Ara el consistori, en el marc dels treballs de reforma a la façana i la robusta torre vuitavada del temple parroquial, preveu recuperar aquell alterós allotjament, a fi de convertir-lo en petit espai museístic i mirador amb vistes panoràmiques de la ciutat i del territori circumdant: la Conca contemplada a vol d’ocell. En aquest cas, a vol de campana.

Uns vuitanta quilòmetres al sud-est en línia recta, a Granyena de Segarra també la campaneria està aquests dies d’actualitat. L’amic Ramon Torres, de cal Cardenal, em demana un cop de mà per donar a conèixer una iniciativa a l’entorn d’un d’aquests tradicionals instruments de percussió metàl·lica. Com que el meu mitjà usual per difondre missatges no és pas repicant el batall contra una superfície convexa de bronze, per més que sovint m’hagin acusat de “tocacampanes”, admeto que de vegades amb motiu, he decidit fer-me’n ressò –mai millor dit– en aquest raconet.

Resulta que en aquell poble proper a Cervera tenen una campana fosa en 1747 pel lleidatà Francesc Martrus, que tocava les hores connectada a un rellotge de la mateixa època. De tant percudir-la, la nit de Reis de 1941 es va esquerdar i des d’aleshores es manté callada. Vuit dècades després, el Ramon, la Mercè Salsench i altres granyenencs nostàlgics han emprès una campanya d’apadrinament per restaurar-la en un taller d’Innsbruck. Agraeixen qualsevol import, però per 300 euros, les persones, institucions o empreses donants tindran dret a inscriure el seu nom al capçal de fusta, en una placa d’acer o a les agulles del rellotge.