Res de greu

Mentre n’espero la pròxima pel·lícula, que pot ser l’última, als seus 87 anys, m’ho he passat prou bé llegint el darrer llibre de Woody Allen, un recull de quinze narracions titulat Gravetat zero, disponible en català. Si l’adjectiu greu significa tant molt malalt com feixuc, cap de les dues accepcions és aplicable a aquests textos del cineasta i escriptor novaiorquès, perquè resulten salutífers –riure oxigena la sang– i lleugers, una mostra més del seu sentit de l’humor incombustible, segons sembla a prova de velleses i possibles desenganys existencials. Fa l’efecte que, a aquestes altures, l’home renuncia definitivament, si és que mai s’ho havia plantejat de debò, a provocar-nos reflexions profundes, sinó només –i ja és molt, sobretot tal com va el mon– unes quantes rialles.

N’he subratllat, i els apunto aquí, alguns exemples. Comentant les divuit habitacions de convidats de la nova casa de Mike Tyson, suposa que estan pensades per “aquella mena de casos que es deixen caure, inesperadament, dos equips de beisbol”. En una altra pàgina esmenta els sacrificis humans, “un costum que hauria trobat bàrbar, si la víctima no hagués sigut un venedor d’assegurances”. Més endavant proclama, tot solemne: “Res no s’escapa als ulls de Déu clarivident, però de vegades se’l pot despistar portant un bigoti fals”. D’una noia rossa i bonica explica que es divertia saltant al mar des de les roques, fins que hi va picar amb el cap i aleshores un prestigiós cirurgià va proposar d’amputar-l’hi. Un altre accident, en aquest cas domèstic, és la causa que durant dues setmanes el protagonista només pugui parlar fent rodolins.

El relat més hilarant de tots és potser el que fa befa, des de l’enveja, naturalment, de les proeses amoroses de Warren Beatty, aquell “Adonis a temps complet”, tan actiu a l’hora de “fer rebotar les molles del matalàs” que se li comptabilitzen un “total aproximat” de 12.775 amants. L’actor s’excusa de ser tan promiscu dient que en el fons ho fa per prevenir la càries: “és com el fil dental”. Com que se li amuntega la feina, que el porta a atendre en pla industrial autocars sencers de mares de família, vingudes en pelegrinatge d’arreu del país, s’ha vist obligat a prendre mesures: “A més d’un substitut per a les moixaines posteriors, té un noi que s’encarrega de l’escalfament, per no malgastar uns minuts preciosos en preliminars”.