Suc de mandarina

Sense haver-ho previst, una mica sobre la marxa, vam anar convertint el viatge a Sicília d’aquesta Setmana Santa en una ruta literària per tota l’illa. Casa-museu de Giovanni Verga a Catània i escenaris de la seva novel·la I Malavoglia, traduïda al català amb el títol d’Els Malànima (així com de la pel·lícula que hi inspiraria Visconti, La terra trema), a la costanera Aci Trezza, on justament dormíem en un hotel denominat Malavoglia, tot i que el personal va resultar ser prou amable. La caseta de Siracusa on va nàixer Elio Vittorini.

I la de Modica del poeta Salvatore Quasimodo, premi Nobel en 1959. Vil·la campestre i tomba panoràmica d’un altre Nobel, de 1934, el dramaturg Luigi Pirandello, als afores d’Agrigent. Diversos testimonis d’Andrea Camilleri a Porto Empedocle, localitat rebatejada Vigata a la ficció, com l’estàtua de bronze del seu personatge més cèlebre, el comissari Montalbano.

Terrassa del mític Caffè Wunderbar (sis euros un capuccino, tretze un Aperol Spritz) i pensió Fontana Vechia a dalt a Taormina, freqüentada cap allà 1950 per Truman Capote i abans per D.H. Lawrence, Dumas, Steinbeck, Wilde, Maupassant i Goethe, que fa l’efecte que havia estat a tot arreu (des del teatre romà amb vistes al mar i l’Etna surt un sender amb el seu nom). Ara bé, l’exercici més estimulant va ser resseguir les petges de Giuseppe Tomasi de Lampedusa, l’autor pòstum de la novel·la El Gattopardo, de què també Luchino Visconti dirigiria una magistral versió cinematogràfica.

A Palerm: el palazzo familiar de l’actual Via Lampedusa, derruït en 1943 per les bombes i refet ara com a bloc de pisos; el palazzo Lanza Tomasi de Via Butera, prop del port, que l’acolliria després de la guerra; i l’Antico Caffè Spinatto, obert en 1860, on es refugiava per llegir i escriure. El poble de Palma de Montechiaro, feu dels ancestres paterns i origen de la figura heràldica del guepard. A Santa Margherita di Belice, la Donnafugata del llibre, l’immens palau d’estiu víctima del terratrèmol de 1968 i reconstruït en part, amb un espai museístic.

El vell recepcionista de l’hotel de Palerm presumia d’haver atès personalment com a clienta Claudia Cardinale, l’Angelica al film. Una bellesa insòlita, irradiant llum pròpia, ens va explicar l’home. Cada matí li servia un succo di mandarino que segons sembla retornava a l’actriu el sabor de la seva Tunísia natal.