Jardins de pedres

Preocupació entre els hostalers perquè la pròxima campanya d’estiu no puguin omplir piscines ni completar plantilles. Bé, no crec pas que les piscines es quedin buides, tal com ha garantit la Generalitat, a fi de tranquil·litzar empresaris i clientela, però sí que potser no renovaran el contingut líquid al ritme alegre d’altres temporades. La primera d’aquestes dues amenaces serioses deriva de la sequera, que si continua sense remetre pot comportar restriccions severes –confiem que finalment no calguin–, als pagesos a l’hora de regar els conreus, així com també, en algun moment extrem, tant de bo esporàdic, als titulars d’horts domèstics i d’espais verds comunitaris, qui sap si al capdavall convertits, d’enyorar massa temps l’aigua, en eixorcs jardins de pedres, a l’estil zen, però no per voluntat estètica sinó per la forçosa vaga d’aixetes. La segona, a causa del dèficit recurrent de personal: cada cop costa més de trobar mà d’obra en un sector –cuiners, cambrers, servei de neteja– caracteritzat sovint per jornades eternes i retribucions més aviat justetes. Aleshores, a falta de treballadors autòctons, sobretot a la muntanya, s’imposa buscar-los de fora, si convé contractats en origen. Però no sempre és possible reclutar-ne gaires.

No es tracta d’un fenomen exclusiu de casa nostra. Aquesta Setmana Santa he estat a Sicília i m’ha sorprès el gran nombre d’argentins atenent en establiments hotelers i restaurants. A la petita ciutat de Noto, que quan hi vaig ser el 2001 ja em va semblar un autèntic deliri barroc (com Cervera o Solsona, però amb un patrimoni multiplicat per vint, raó del seu lema promocional justament com a “Jardí de pedra”), la noia de recepció de l’hotel Landolina Palace, un immens palazzo vora la catedral projectat al segle XVIII per un arquitecte de cognom Sinatra, ves a saber si avantpassat del famós cantant –son pare era de Palerm–, em va aclarir la qüestió. Procedent de Santa Fe, al centre de l’Argentina, com molts joves compatriotes fills o nets de sicilians, estava pencant allí perquè al cap de quatre mesos adquireixen la condició oficial d’italians i, en conseqüència, europeus, de manera que ja poden establir-se en qualsevol lloc de la UE. Molts trien Barcelona, tal vegada pel reclam que va suposar la llarga estada de Messi. Per cert, tornarà Leo, per jugar altre cop de blaugrana? No ho veig clar.