Vots en contra

Transcorregudes dues setmanes justes des que vam anar a votar (bé, no tots: alguns que es creuen molt conseqüents han fet el trist paper d’estrassa “castigant” amb la papereta nul·la o l’abstenció els partits independentistes, com si no els haguessin castigat prou els jutges), comencem a estar en condicions de formular una anàlisi serena i sumària d’allò que va passar fa dos diumenges, amb el cap fred, que diríem, perquè a cap calent acostuma a sortir esbiaixada. A cap fred i, segons com i segons per a qui, ja a cop fred, o si més no tebi, tenint en compte que el calent va resultar ben dolorós, per poc que t’hi sentissis implicat o concernit.

Dues constatacions d’entrada –i també de sortida, perquè no m’hi penso estendre gaire, amb la idea de matar el tema avui, que escriure de política cada dia m’avorreix més–, en relació al repartiment de sufragis entre les diverses forces en litigi en aquests encontorns. D’una banda, sembla evident que aquelles candidatures presentades com a independents, sense l’empara o paraigua de cap partit, han acabat triomfant en la majoria de casos, des del Pont de Suert a Artesa de Segre, o bé assolint resultats notables, com a les Borges i en d’altres viles. Un fenomen que remet sens dubte a una certa crisi del sistema partidista, almenys en l’àmbit del sobiranisme. Cosa que exigeix una inevitable reflexió per part dels respectius dirigents, si no volen que la via d’aigua oberta s’eixampli.

De l’altra: dels corresponents escrutinis és fàcil de deduir-ne un perceptible vot a la contra força massiu, que lògicament ha perjudicat aquells que ostentaven el poder, en especial en poblacions mitjanes i grans. Una reacció de l’electorat diria que en general bastant injusta (no soc dels que pensen que la gent no s’equivoca mai, quan vota, ni que el client sempre té raó), després de les situacions complicades de gestionar, per part de les autoritats locals, aquests darrers quatre anys, entre la pandèmia i els problemes econòmics i socials que han afectat de forma greu els consistoris, impedint-ne una governació tranquil·la. Però els electors, com si tinguessin pressa per deixar aquell malson enrere, no semblen haver tingut en compte les circumstàncies adverses, decidits a passar pàgina. Bastant injust, insisteixo, i no gaire encoratjador per tots aquells que de bona fe es postulen encara per al servei públic.